nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

De quan tot semblava còmode

Val la pena comprar algun manual d'història actual i llegir els darrers capítols referits a allò que està succeint pel món, des de fa una trentena d'anys. Triau un llibre que s'allunyi del model panfletari o exclusivament comercial. Observar les imatges d'allò que han estat les seqüències dels darrers temps ens ajudarà a entendre millor el present. En molts casos, ens havíem cregut que era suficient viatjar per conèixer món i presumir d'entendre el funcionament i l'evolució d'una espècie de la qual cada dia descobrim més enigmes. Visitar països, ciutats i museus indubtablement aporta experiències i coneixements que enriqueixen i afavoreixen una mirada més oberta, però fins i tot això també és insuficient. Hom té la sensació que hem viscut els darrers decennis talment com si la història hagués fet els seus deures i ens convidés a tornar al paradís, un jardí de benestar i d'oci, sense necessitat d'esforç, sense valorar la resistència davant el patiment, sense musculatura per plantar cara a l'adversitat. Havíem creat una geografia mental amb herois triomfadors, amb un inventari d'èxits que s'iniciava en el món dels negocis, l'ombra dels quals era coneguda i temuda per a molts.

Igual que hom recomana llegir un bon llibre d'història actual també prioritzaria les pàgines d'informació internacional dels diaris, senzillament per prendre consciència de la nostra ingnorància i atreviment. El cicle econòmic actual té conseqüències mentals negatives en proporció al grau d'analfabetisme polític i cívic. Per governar bé un país, afirmava Churchill, és suficient saber història i tenir seny. Enlluernats pel poder potser no ens adonam dels microcicles que hem viscut a les Illes Balears durant els darrers quinze anys. En aquest territori tots tenim indicis del model de relació que la història ha establert entre nosaltres i la resta del món, una vinculació interessada, valorada exclusivament amb el patró econòmic. Cada govern autonòmic, i seran cinc legislatures des de la dimissió de Gabriel Cañellas fins a l'actual de José Ramón Bauzá, ha hagut de plantar cara a unes dificultats i unes limitacions, amb el benentès que les dues darreres no tenen res a veure amb la resta de la història de l'autonomia. No hi tenen a veure perquè el món té una fesomia que no s'assembla en res al món que havíem viscut fins al 2007. I d'això ningú no se n'ha de sentir culpable, ni tampoc no n'ha de demanar perdó. Ningú.

Cada govern ha pres aquelles decisions que podia i creia que havia de prendre en cada conjuntura. Ara, potser, observam la realitat des del tanatori de la societat del benestar i ens podem confondre en les nostres anàlisis, sobretot si, instintivament, culpabilitzam de la mort els que presideixen el dol i viuen directament dolguts i frustrats per tot allò que està passant. Mai no he anat a un funeral indignat amb els parents, ni amb els familiars que han fet costat al malalt dia i nit. Potser sentiré pena, ràbia i frustració en conèixer detalls de la manera com s'ha produït el desenllaç, però sempre he pensat que convé observar i opinar amb respecte, fins i tot en el pitjor dels casos.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris