nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

A la vora de la mar hi ha... misèria

El llenguatge del periodisme és propens a la hipèrbole, empeder d'exagerar o carregar les tintes tot cercant cridar l'atenció del lector. Amb aquest efectisme no és estrany que es generin moltes metàfores i que nombroses adjectivacions rebin el seu sentit del comportament de personatges més o manco cèlebres. Un tarannà quixotesc, una situació kafkiana, un lapsus freudià, un raonament cartesià, una solució salomònica i tot d'altres mots que de qualque manera podem considerar epònims.

Els plans d'"ajust" de la UE i l'FMI imposats, sota el somriure de Merkel, a Grècia i Portugal, a Itàlia i Espanya, i el que encara, diuen, ha de venir!; els plans aprovats pel Congrés i el Senat nord-americans, que haurà d'aplicar el president Obama, són qualificats de draconians. Dracó fou un legislador atenenc que castigava amb la mort qui hagués comès qualque malifeta, encara que fos un delicte menor. Per la seua duresa es va dir d'aquell codi que no era propi d'un home, sinó d'un drac, i que no estava escrit amb tinta sinó amb sang.

Ja en pot fer, ja, Barack Obama, de poesia: que si el núvol del deute i el núvol de la incertesa comencen a espargir... El cas és que els de l'elefant n'han sortit amb la seua arrambant amb llur poder les formigues de les classes mitjana i baixa, mentre que els de l'ase han fet una vegada més (a EUA com a Europa) el paper que els és propi: traginar la càrrega i rebre les bastonades. Els núvols, tanmateix, no escampen, però els economistes àulics no s'equivoquen mai ("lo que sube baja y lo que baja sube"; "todo estaba previsto"...). Com el meteoròleg popular, que només sabia demanar eleccions anticipades i ja les té: Rajoy vol ser l'arc de Sant Martí, que fa ploure o fa aclarir.

Amb motiu de la crisi que sacseja les economies del planeta, els redactors de premsa utilitzen desenes de paraules i frases que contenen tòpics establerts internacionalment. Una paraula superemprada ha estat "tsunami". Ara que el món sencer ha vist, amb tecnologia audiovisual japonesa, la força d'un tsunami i les seues conseqüències, serà bo recordar que en el món n'hi ha haguts de tan importants com aquest d'enguany, tan sensibles a mitjan termini com aquest però en absolut tan visibles. Els efectes dels grans tsunamis del capitalisme financer (especulatiu, per suposat) s'han deixat sentir, i com!, damunt els milers de milions de persones que viuen "a la vora de la mar" de la misèria.

El terrabastall de 2008, causat per la gran onada de pensament únic, ha duit el desastre mundial. L'ofensiva ultraliberal dogmàtica que venia dels anys de Reagan i Tatcher ha provocat -com expliquen Greg Philo i David Miller ("Els mercats assassins. Estudis culturals, mitjans de comunicació i conformisme", PUV, València, 2010)- augment de la desigualtat, proliferació d'una economia criminal, degradació de la vida social i cultural, amb un seguit de corol·laris: devaluació de tot allò que és públic, reducció del compromís social, soscavament de la cohesió, disgregació social i cultural... Tot això té efectes perversos en camps com l'educació, la sanitat, la cultura de masses, la premsa i la televisió.

Davant aquest panorama, és més lacerant el silenci d'un segment important del món acadèmic: explícitament o de forma implícita, ha adoptat una visió mercantilista i neocon amb la qual s'ha fet enfora de la realitat social, del treball empíric i de la recerca independent: requisits (i no mèrits!!!) imprescindibles per identificar els problemes i afinar les possibilitats de canvis. "El fet que els acadèmics decantin la mirada de les forces que limiten i danyen les vides de tanta gent, en el millor del casos, produeix una ciència social inepta; en el pitjor, és una traïció intel·lectual: tocar-se les orgues mentre el món es crema", conclouen els dos sociòlegs de Glasgow.

La finalitat del sistema no deu ser explicar els fets, sinó deixar d'explicar-los o no deixar explicar-los.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per JLC, fa mes de 9 anys

Crec que no es tracta aquí de cap epítet, i sí d'epònim en el segon sentit de la definició. Epítet: Adjectiu que s'ajunta a un nom per emfasitzar-ne una qualitat inherent, i no per determinar-lo o qualificar-lo. Epònim: 1.Que dóna el seu nom a un poble, a una ciutat, a una època. 2. Persona el nom de la qual es pren com a representació de qualsevol cosa (caràcter, tarannà, defecte, hàbit, conducta...)

Valoració:-1menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 9 anys

Crec que no es diuen epònims sinó epítets. Epònims són es noms de persona (antropònims) relacionats amb o que donen lloc a noms de lloc (topònims), com ara en George Washington per sa capital des Estats Units

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris