nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
20°

Somàlia

La societat globalitzada ho trivialitza tot, fins i tot la fam. De sobte ens adonam que a la llunyana Somàlia, la dels pirates moderns, la de les milícies integristes, la dels conflictes armats sense final, la dels pastors i agricultors pobres aferrats als seus petits poblets enmig d'un paisatge àrid, hi ha una greu crisi alimentària. Una més. Se suposa que alimentar aquests 11 milions de persones no hauria de representar cap problema tècnic ni econòmic en unes condicions normals. Fins i tot seria l'ocasió òptima per dur a terme unes excel.lents campanyes d'imatge per a la solidaritat mundial, però Somàlia és un punt calent on les milícies islamistes d'al-Shabaab controlen part del país i hi ha una veritable desintegració del poder central en diverses regions i estats autònoms. És allò que se'n diu "un estat fracassat", delmat per milícies i faccions, pels enfrontaments entre els clans i els subclans, pel poder dels senyors de la guerra i la repressió indiscriminada dels governs titella i les potències veïnes que ocupen part del territori dels somalis. Els marines nord-americans ja hi intervingueren, l'any 1992, i no va anar bé. Res ja no es pot arreglar, en el món islàmic, fent intervenir les forces de combat.

Tanmateix, tot i que la crisi econòmica aixeca les seves negres ales sobre el món occidental, no és gaire reconfortant veure que 500.000 infants són a punt de morir a Somàlia, Etiòpia i Kenya, a les terres mil vegades xapades i invadides de Somàlia. El desastre ens apareix de cop i volta a les imatges de la televisió, d'una manera un poc de biaix: tampoc no és la notícia del dia. Els mercats estan més preocupats per altres coses avui. És la borsa la que s'enfonsa sense remei i la prima de risc la que s'envola pels niguls. Uns milions d'afamegats no ens lleven gaire la son. Qui recorda avui Haití i les seves misèries? Qui recordarà demà Somàlia quan deixi de sortir a les notícies? Però els afamegats hi són: aquells nins amb la mort als ulls, aquelles dones i homes sense esperança... Aquestes persones no semblen integristes ni milicians, més aviat són les víctimes d'uns i altres. Per això la solidaritat esclata i hom voldria partir cap a la Banya d'Àfrica a repartir aliments.

A Europa ara mateix hi ha tones d'aliments que no es poden ni recollir. No valen res. Els mercats ho han dit una vegada més: aquest i aquell altre producte no tenen preu per als productors. Els consumidors sí que han de pagar, però els pagesos europeus no els poden cobrar. És la ruïna, una ruïna més en un món de cada cop més ple de fallides, però tampoc no preocupa gaire a ningú. Hi ha aliments que es tiren, que es podreixen, que es llauren, que es congelen, que s'emmagatzemen, que queden als arbres... Sobra de tot. Idò, i la fam? Com pot ser la fam si hi ha tanta cosa que sobra?

El problema de Somàlia és la fam, però la fam no sols surt de la sequera persistent: surt també dels estralls de la guerra i dels elevats preus dels aliments bàsics; surt del desinterès o la ineficàcia de l'ONU i surt de la fredor de la visió geostratègica de les potències mundials que imposa la seva llei sobre les consideracions humanitàries: no es pot donar cap avantatge a l'enemic, ni que sigui ajut humanitari. Per això no bastarà traslladar tones d'aliments en un moment puntual d'afany solidari, mal repartides en els camps de refugiats, per acabar amb una situació que ja és crònica. No ens ho podem ni pensar. La solidaritat dels ciutadans és imprescindible, però no n'hi ha prou.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris