nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Deute sense vacances

Habitualment l'agost és un mes de vacances en els mercats financers europeus i nord-americans. Enguany no ho ha estat fins ara i sembla que no ho serà en els restants 25 dies. Molts d'operadors han deixat de ser vistos en els parquets.

Consegüentment, s'ha reduït el nombre de transaccions diàries i s'han reduït encara més els volums de les transaccions. Si bé els mercats financers marxen al ralentí, els operadors que hi han quedat mostren uns nivells d'inquietud i d'incerteses força elevats. Passa que a la vista de les darreres dades disponibles sobre la marxa de l'economia nord-americana es tem, no sense cap raó, que la debilitat del creixement doni pas a una nova etapa de contracció de l'activitat o recessió. Davant aquesta eventualitat, s'han pres nombroses decisions de deixar les anàlisis per al setembre i cercar de moment valors de refugi, que no són altres que aquells que inspiren una confiança relativament més gran als inversors. En aquests moments aquests valors són els títols del deute alemany, que s'ha beneficiat en el mercat secundari de taxes d'interès inferiors a les facials.

Pel que fa a l'economia espanyola, els fonaments macroeconòmics es mantenen amb poques variacions. El creixement del PIB del segon trimestre s'ha situat, segons dades del Banc d'Espanya, en un 0,2%, una mica inferior al 0,3 % del primer trimestre. En tot cas, el creixement és molt feble, per bé que és positiu. Es basa en la bona marxa del sector exterior, val a dir de les exportacions i del turisme. D'altra part, l'acció de les administracions públiques en l'àmbit del control de l'execució pressupostària s'ajusta, amb poques excepcions, a les previsions. Aquest fet és particularment palès en alguns àmbits territorials com és el cas de les Illes Balears, on han funcionat possiblement massa bé els mecanismes de reducció de la despesa, i també, i sobretot, els controls fins i tot dels pagaments per adquisició de béns i serveis corrents.

En aquest marc definit per la desconfiança relativa que afecta els títols del deute espanyol i l'acció severa sobre la gestió pressupostària resulten preocupants les hipòtesis sobre el que ens pot caure en el futur immediat. Hi ha raons suficients que fan pensar que les turbulències de l'agost no s'agreujaran en les properes setmanes, per bé que deixaran la situació en un punt de gran sensibilitat. Per això, a la volta de les vacances caldrà enllestir l'acompliment de les tasques pendents a final de juliol, consistents a culminar la reforma de les Caixes d'Estalvi i aplicar els retocs introduïts en el mercat de treball.

Més reformes immediates no serien necessàries, sobretot si llevem l'espina de l'actitud alemanya no del tot conscient de la necessitat en aquests moments de visions globals dels problemes europeus, les diatribes contra els ciutadans de països que són més companys de camí que qualsevol altra cosa i la pràctica incapacitat d'algún polític de país central per tractar-se amb alguns dirigents estatals que han gosat desmarcar-se dels seus postulats. També seria oportú que els ideòlegs que inspiren els llums centreeuropeus, probablement massa dogmàtics i sens dubte poc flexibles, tinguessin en compte les propostes cada vegada més ben definides, prou sensates i indubtablement viables, de canviar el panell de pressupostos que s'han usat fins ara en aquest temps de crisi i patiment.