nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Deuloféu

Per obra de l'Esperit Sant. Per intervenció divina, en aquest cas indiscutiblement com a conseqüència d'alguna col·laboració humana, suposadament imprescindible segons les lleis de la natura. L'inventari de llinatges associats a la inclusa que transiten per la història és realment més elevat del que potser consideram a primera vista. Els que portam llinatges inventats en el torn d'una casa d'expòsits tenim interioritzat un apèndix afegit al drama de la història. Creim que el llibre de la història conté algun capítol que explica metafòricament allò que les persones no sabem descriure sense imatges. Sabem que, en aquests casos, la saviesa popular atribuïa a la divinitat fets que la comunitat considerava tabú. Aquest mateix saber carregava sobre l'esquena bondadosa dels déus bona part de la misèria humana i de tot allò que hom no aconseguia explicar de manera natural.

Davant d'una posta de sol màgica en una cala d'una zona del sud de Mallorca, els nostres avantpassats hi llegien també la grandesa de la creació, hi veien naturalment l'obra de Déu, allà mateix on ara hi contemplam els dons d'una naturalesa esplèndida. Tornam a necessitar els déus que ho explicaven tot i tenien un argument per a cada cosa, sobretot quan, en temps de vacances, hom ha de constatar que ens han deixat orfes de tot, menys de sentit crític. Un diari, per ventura el de major tiratge estatal des de la Transició, publicava fa alguns dies un petit reportatge sobre Gerard Deuloféu, la futura estrella del Barça. Aquest diari no s'havia dedicat mai a traduir els llinatges. Per exemple, no he vist mai allò de Josep Guardiola ("hucha, literalmente"), cosa que han fet amb aquest gironí de disset anys Deuloféu ("Dios lo hizo, literalmente").

Una banalitat d'aquestes característiques en un mitjà rigorós, amb uns professionals que han estat referència d'ètica periodítica és difícil de justificar, llevat que apel·lem novament als déus per justificar la misèria, la maldat i la ignorància humana. Però la cosa no acabava exactament aquí, perquè el mateix dia i a la portada del mateix diari hi podíeu llegir: "Beso principesco en Las Palmas" i us remetien a les pàgines trenta-set a quaranta-cinc del periòdic en qüestió. Concretament a la pàgina quaranta-tres, hi podíeu contemplar la fotografia dels prínceps d'Astúries petonejant-se prop del club Nàutic de Palma, acompanyat d'un titular que motejava el nom de Mallorca. El periodista enviat especial a la regata de la XXX Copa del Rei de vela sabia perfectament que era a Mallorca, a les Illes Balears, a la Mediterrània.

La llenegada dels responsables de l'edició de la portada és alguna cosa més que una anècdota, sobretot perquè als illencs això ens recorda precisament la ignorància i l'analfabetisme geogràfic més carpetovetònic i més clos del centralisme espanyol. No saben on som, no distingeixen realment la geografia i les seves singularitats, no tenen memoritzat qui som, ni on estam, per tant, tampoc no poden conèixer els detalls de la nostra situació, les nostres precarietats. Són brots, imatges d'un estat que no coneix el contingut de la diversitat, ni les senyeres, ni la pluralitat, allò que els déus feren diferent, allò que els nostres avantpassats estimaven perquè ho consideraven allò més natural del món.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Barbut., fa mes de 9 anys

En castellà, teniem per anomenar i posar llinatge als pobres nins de La Inclusa:
Diosdado, Expósito i de la Iglesia.
I en italià, Deodato, Esposito i de la Chiesa.
Avui se'ls posa el llinatge més corrent de la regió on està La Inclusa del nin abandonat.

Valoració:1menosmas
Per pepet, fa mes de 9 anys

"Beso principesco en Las Palmas" jajajajajajaja

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris