nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Les imitacions

A la gent li agraden les coses falsificades. Durant l'estiu és quan més proliferen els venedors de marques piratejades: bosses de mà, ulleres, samarretes, rellotges, tot l'embolic de complements que trobem exposat arreu de les nostres platges, en els passeigs, i amb els compradors adquirint freturosos algunes d'aquestes bagatel·les. ¿Per què la gent adquireix aquestes notòries falsificacions? En el fons, no hi ha gaires diferències entre una bossa falsificada i una d'autèntica; sí, potser hi ha diferències de qualitat -i de preu-, però fet i fet aquest és un detall sense importància, ja que les persones, per definició, no podem fer altra cosa que falsificar-nos mútuament. Les dones que llueixen una bossa imitada, tanmateix, no volen sinó assemblar-se a una altra dona que en porta una d'original, la qual han vist per les revistes, les sèries de televisió i el cinema. Hi ha qui crea un estil -el mestre- i tota la resta no són sinó imitacions. No som còpies d'Idees, com deia Plató, sinó de cossos, de maniquins articulats, d'imatges que passen. "Ser home significa imitar l'home", va deixar dit Witold Gombrowicz.

Tots som falsificacions -imitacions- dels altres o d'algú altre que ens atreu. Hi ha bones imitacions, cosa que passa quan la còpia supera l'original -cosa excepcional, difícil-, però en la majoria de casos tots som poca cosa més que aproximacions a un ideal extret de la imitació d'allò que més ens fascina. Volem vestir com Don Draper, parlar com Obama, escriure com Txèkhov. O potser volem el bronzejat i el pentinat de Cristiano Ronaldo, els músculs abdominals de Rafel Nadal, l'estil de vestir de David Beckham, l'arrogància perdonavides de Rafa Mora (i amb aquests quatre atributs resumim les aspiracions estètiques -pura façana- de molts dels joves d'avui). Si som dones, potser volem la insolent sensualitat de Lady Gaga o el pentinat de Jennifer Aniston, la sobrietat règia de Letizia Ortiz o l'aire fràgil però indestructible de Natalie Portman. Al mateix temps, tots aquests exemples no són sinó imitació d'uns altres, arquetips clàssics en una tradició assentada en uns altres models.

Així, lluir una peça falsificada no té excessiva significació. A la Xina, a la ciutat de Kunming, s'hi van descobrir que no només hi venien articles informàtics falsificats -cosa poc remarcable-, sinó que els falsificadors n'havien falsificat tota la botiga, imitant els establiments oficials de la casa Apple. Els botiguers fins i tot vestien igual que els 'autèntics', i no sabien que l'empresari que els donava feina no era sinó un impostor; ignoraven -diuen- que tot l'entramat, i els productes, fossin només una bona impostura. ¿I què? Potser tot el país no és sinó una imitació d'un altre, dels Estats Units, i ara també els xinesos no volen fer sinó els mateix que els napolitans dels anys cinquanta: "Tu vuo' fa' l'americano", tal com cantava Renato Carosone.

Els nostres carrers imiten els de Los Angeles, i la nostra dreta política ara imita la dreta americana. Ja que estem condemnats, hem de buscar d'imitar allò que realment val la pena.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris