nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
14°

D'espais polítics

És sabut que el comentari polític molt sovint és pura elucubració. A tots els comentaristes ens agrada fer elucubracions i llançar petites teories. Des d'aquest punt de vista, entendrà el possible lector d'aquest paper que no em pugui reprimir de donar la meva visió tenint en compte que hi ha columnistes i opinadors que elucubren sobre els espais polítics existents a les Illes Balears.

És evident que hi ha dos grans espais polítics ben vehiculats per PP i PSOE, respectivament. Aquests dos grans espais responen a la clàssica dialèctica dreta-esquerra i responen al disseny de confrontació política de l'Estat espanyol. Alguns, sostenien el debat que, juntament amb la dicotomia dreta-esquerra, n'hi havia una altra que marcava els espais polítics existents: aquesta dicotomia seria centralisme autonomisme/nacionalisme/regionalisme. Des d'un punt de vista teòric, si hi ha dues dicotomies pot tenir lògica que hi hagi quatre espais: dreta centralista, dreta autonomista, esquerra centralista i esquerra autonomista. De fet, a les Balears aquest esquema és aquell que ha funcionat d'una manera o d'una altra al llarg dels darrers decennis. És obvi que tot això és ple de matisos, però podríem dir que bàsicament la cosa anava així. Què passa? Evidentment passen moltes coses, intentaré analitzar-ne algunes.

Una primera cosa que passa és que hi ha una tendència molt potent al bipartidisme. Seguit seguit, es poden llegir algunes opinions que, criticant determinades opcions o determinades estratègies, al final només assenyalen que en el futur no hi haurà vida política més enllà de conservadors i socialistes, és a dir, que només hi haurà dos espais. Això que ens pot semblar un empobriment i que podem considerar com un drama per a una determinada idea de les Illes Balears, no és un escenari gens descartable, sinó una possibilitat, com a mínim, versemblant. Ara bé, que es digui clarament.

Una segona cosa que passa és que la tendència bipartidista és tan forta que s'admet la possibilitat d'altres actors, però sempre en un paper secundari. És allò que identificava Miquel Payeras amb el concepte de crossa; altres parlen de la satel·lització; així, el partit de dreta/autonomista té com a funció fer de crossa del PP... A mi em sembla que això, al final, és una etapa intermèdia de la consolidació del bipartidisme, hi haurà altres espais en funció de la capacitat de definir i de donar gruixa a un projecte independent, autoreferenciat i no referenciat en relació amb el PP i el PSOE.

Tercera cosa que passa. A les Balears hi hagut un espai de centre/dreta autonomista, un espai que, en les passades eleccions, també hi era, allò que pasa és que no va obtenir representació en les grans institucions perquè es va dividir en dues ofertes electorals i perquè el vot útil popular i el vot de càstig va ser fort. A més, totes les enquestes i estudis sociològics indiquen que aquest espai sobre la teoria té molt de potencial. Malgrat tot, l'espai s'ha de saber vehicular i s'hi ha de poder donar consistència. El nacionalisme de pa amb sobrassada o de 'lo nostro' fonamentat en un bon populisme, que alguns consideren que és l'única cosa que pot funcionar, pot tenir resultats puntuals positius, però no crec que tingui cap gran recorregut, perquè això són flors d'estiu i, per tant, no vehiculen un espai polític. Es tracta, per tant, de trobar una bona combinació entre aquest costumisme, si se'm permet l'expressió, que dóna proximitat i que, en conseqüència, és necessari, i una definició de projecte sòlida i de llarg abast. Algú vol ser la CiU balear? Aquest algú no es troba ni considera que la seva opció sigui el PSM. Un PSM que, també ho hem de dir, no ha orientat la seva estratègia a ocupar un espai central i centrista, intentant anar cap a allò del tercer espai. Bé, l'espai de la columna no dóna per a més.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris