cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
14°

Violència extrema

Els fenòmens que es poden arribar a produir dins els circuits de la ment dels individus són insospitats, vertaderament sorprenents. Fa uns vuit anys, vaig tenir una ensopegada molt forta amb el meu fetge, cosa que em va posar a un no-res de fer el més llarg viatge, ja ho he escrit qualque pic. Sortosament, me'n vaig sortir en bon nom en contra de qualsevol previsió, però per això, per haver mirat la mort cara a cara adonant-me a la perfecció de la feta, essent-ne ben conscient, després, recuperat tot el que es pot arribar a recuperar un seixantí, molts plantejaments davant la vida, l'amistat, l'amor, el món i la bolla es veren, si no canviats, sí almenys ben desenfocats comparativament amb abans. Mirin, abans bravejava de tenir set garbes d'amics; avui exercesc la meva idea d'amistat sols amb tres o quatre, i alerta que encara no en poguéssim enretirar algun. Abans era de la filosofia que tot, absolutament tot, era respectable de principi, i que el viure mateix m'aniria dient allò que havia de decantar i el que no importava, el que era autèntic. Avui és a l'inrevés i no hi puc fer res: a veure venir de lluny les coses i les circumstàncies, les històries, i si m'agraden, venga i, si no, amples que pareixen molts. Coses que no tenien cap significança ni una, ara mateix n'han recobrada molta i viceversa: fets que em desequilibraven el sistema nerviós, avui en dia em patinen una cosa de no dir.

Com a símptomes més notables del canvi, puc inventariar la pèrdua total i absoluta de la por de volar. Abans jo era d'aquells que tenien el ventre remogut dos o tres dies abans d'entrar dins un avió, i això que aleshores encara no et feien passar per les humiliacions d'ara als controls de seguretat. Ara volar no em resulta gens ni mica traumàtic, tu, ni fred ni calor. Quines coses.

Un altre fet quotidià és la constatació que m'he tornat hipersensible davant la violència. Dit això darrer, ja podeu imaginar-vos com em quedà el cos amb els fets d'Oslo, l'assassí múltiple ultradretà racista Anders Behring Breivik, que estava cansat d'islàmics de pell obscureta; cony amb el ros grassonet dels orgues, quin mala bèstia, en dues hores esbucà tots els esquemes de la convivència civilitzada d'un estat cívicament molt avançat, i a mi em deixà malferit, esbrancat, molt fotut. Jo, que sempre he predicat que no hi ha cap causa, cap idea, cap pàtria que valgui la vida d'un sol ésser humà, va el porc aquest i se'n berena amb bomba i trets una vuitantena llarga i, a més, a l'Illot d'Utoya els va escollir per immolar-los sols perquè eren joves i pertanyien al partit laborista, o sigui cries de socialistes, rossos com ell però d'esquerres, o sigui: gentussa indigna de viure segons el seu parer. Sembla que varen ser 69 el morts tir a tir. És una feinada, un per un, ara et toca a tu, ara aquell que fuig pel pinar, després aquest altre cagat de por que s'ha arrufat damunt la gespa... i de propina aquella que es pensa saber córrer més que les bales de fusell... És molt fort. Molt fort.

Llegesc no sé on que George Bush, amb motiu de l'11-S, va dir que "no pararia de perseguir-los i atrapar-los". I matar-los aplicant l'ull per ull. Això darrer no ho digué, però ho féu. El Primer Ministre Noruec, Jens Stoltenberg, ha manifestat que "respondrem a aquest atac amb més democràcia i més obertura". Al noruec, a la primera ensenyança li feren aprendre que no hi ha res millor per enfortir una religió, una creença, que fer-li màrtirs. Al Bush es veu que no.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Aina, fa mes de 9 anys

És admirable també veure que,a les imatges que transmet la televisió, noapareix ningú cridant "PENA DE MUERTE!!!!" o "CADENA PERPETUA para los culpables". Són societats diferents i per tant els governants també ho són.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris