lluvia ligera
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
26°

Un mal estudiant (1915)

Indiferent del tot al soroll dels que serien els seus companys d'estudis, Gerard es va deixar engolir per l'estreta berlina de tres seients. Ningú no l'havia anat a acomiadar ni el coneixia a la ciutat de la Corunya, on gairebé hi hagué de romandre vint-i-quatre hores, i, tanmateix, sentia tanta tristor després de sortir de l'alegre població com si allà hi hagués passat tota la vida. Quasi tanta pena com la d'haver de marxar dos dies abans de la seva estimada Madrid. El dolor d'una donzella a la porta del claustre on violentament l'obliguen a tancar-se. Sens dubte ens suggereix aquesta comparació la presència dins la berlina de dues monges de la Caritat, que respongueren amb un suau: Bon dia ens doni el Senyor, a la breu salutació del malsofrit estudiant. Gerard s'alegrà d'aquesta silenciosa companyia que l'alliberava de l'enuig de la conversa durant els viatge...".

És el camí del mal estudiant de la capital que la seva família envia, per veure si la cosa encara té remei, a la llunyana i famosa universitat de Sant Jaume de Galícia. Però l'al·lotell, només amic de la bauxa, no vol acceptar cap obligació ni compromís... "Els claustres de la Universitat estaven animadíssims aquell matí, primera hora del curs acadèmic. Formant grupets als peus de les columnes, asseguts en els bancs de pedra que hi ha al llarg dels murs o passejant pel claustre o el pati, xerraven animadament els estudiants. A la porta de l'aula destinada a les classes del primer any, s'hi podien veure, un poc emporuguits, els principiants, tot formant penyes per províncies -les velles amistats de l'institut- tot observant amb envejós respecte els escolars dels altres cursos, sobretot els del segon any, als quals prenien per alumnes del darrer, segons el despectiu aire de superioritat amb el qual els miraven. Els catedràtics eren saludats amb complides tretes de capell quan aquests anaven camí de la sala de professors, on, fins que sonàs l'hora de posar-se la toga, s'agrupaven, segons la filiació politicouniversitària de cada qual, mirant-se cada colla de cua d'ull".

El món universitari. Les entremaliadures i bromes dels estudiants. Els bons i els mals professors. El difícil manteniment de l'ordre. La feixuga disciplina del XIX. Heus aquí l'argument del quales va valer Alejandro Pérez Lugín (Madrid, 1870-el Burgo, la Corunya, 1926), que aconseguia amb aquesta obra una narrativa de gran difusió popular de la qual es farien ressò, amb el temps, el cinema i la televisió. La novel·la La Casa de la Troia és una autèntica bíblia per als estudiants que han vist com el llibre arriba ara mateix a la seva centenària edició. Les aventures del tal Gerard eren ben entretingudes: "El tercer dia del curs, el tal Gerard, deixà d'assistir a la Universitat. El seu avorriment augmentava. Fugia de la gent. S'aixecava al migdia, i de vegades més tard. Dinava tot sol dins la cambra. Anava de seguida al cafè del Siglo, on es bevia la seva tassa de xicoira i llegia els diaris de Madrid...".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris