nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

Feixistes a Noruega

Un dels precedents més inquietants de l'auge actual de l'extrema dreta a Escandinàvia és el col·laboracionisme d'alguns sectors de les seves societats amb l'Alemanya de Hitler durant la Segona Guerra Mundial. Precisament va esser a Noruega, l'estat que ha patit el brutal doble atemptat perpetrat per un extremista ultradretà, on va sorgir un personatge que ha passat a esser sinònim de traïció: Vidkun Quisling. En llengua anglesa, fins i tot va aparèixer el mot quisling, que encara ara és utilitzat per definir aquells personatges que serveixen els interessos d'altres nacions o cultures en detriment de la pròpia. La veritat és que el personatge històric, Vidkun Quisling, va fer prou mèrits per a merèixer els dubtós honor de passar als diccionaris anglesos com una nova paraula amb el significat de traïdor.

Es tractava d'un polític noruec, fill d'un pastor protestant, que de jove fou militar de carrera i diplomàtic. En els anys vint, viatjà sovint per l'URSS en missions humanitàries i passà per una època probolxevic. Però es desenganyà totalment del comunisme soviètic i aviat passà a l'altre extrem de l'arc polític, al feixisme. El 1933, fundà el Nasjonal Samling, o Partit Nacional Unificat, que era la versió noruega dels feixismes europeus de l'època. El 1934, Vidkun Quisling començà els seus contactes personals amb els dirigents nazis alemanys, com l'ideòleg Alfred Rosenberg. El 1939, felicità Hitler pel seu aniversari com a "salvador d'Europa del bolxevisme i del judaisme". Aquell mateix any, tot i que només era el cap d'un partit minoritari de l'oposició, va esser convidat a Alemanya, on rebé una càlida acollida i suport econòmic per al seu partit. La seva oportunitat arribà en esclatar la Segona Guerra Mundial, quan l'Alemanya nazi esdevingué la dominadora de l'Europa continental. Els contactes de Quisling amb els alemanys s'intensificaren i, el desembre de 1939, es va reunir amb el mateix Hitler.

Tot i que el Führer considerà massa optimistes els plans del líder noruec per arribar a una pau amb Gran Bretanya, i que Quisling no es definia com a nacionalsocialista, mantingué el suport econòmic al Nasjonal Samling. Paral·lelament, la guerra s'acostava a Noruega i el dirigent ultradretà acceptà viatjar a Copenhaguen, el 31 de març de 1940, per esser interrogat per espies nazis sobre les defenses de Noruega. I arribà l'hora de la veritat. El 9 d'abril del 1940, per sorpresa, i amb la seva habitual eficàcia, Alemanya envaí Noruega per mar i aire. La resistència militar i política de l'Exèrcit i del Govern noruecs va fer que els alemanys optassin per demanar a Quisling que fes un cop de força i es proclamàs cap del Govern noruec. Encara que la lluita continuava per tot Noruega i el Govern legítim només s'havia retirat un poc a l'interior, des de la capital ja ocupada pels nazis, Quisling proclamà per ràdio la formació d'un nou Govern i revocà l'ordre de mobilitzar les forces armades contra la invasió. De totes maneres, les seves ordres eren ignorades per les autoritats i les forces armades romangueren quasi unànimement fidels al Govern legítim i al rei Haakon.

Només a Narvik, un miliar afí a Quisling, el coronel Sundlo, es va retre sense lluitar. El 10 d'abril del 1940, l'ambaixador alemanya, Bräuer, intentà infructuosament que el rei reconegués Quisling com a nou cap de Govern. L'actitud del monarca rebé el suport unànime del Govern, que instà el poble noruec a lluitar contra els nazis. Sense suport popular ni l'aprovació del rei, Quisling resultava inútil pels alemanys, que continuaven l'ocupació del país. Així, decidiren governar Noruega mitjançant un Reichcommissar alemany i marginaren el feixista Quisling del poder. Però, evidentment, la reputació de traïdor d'aquest polític noruec ja era universal. De totes maneres, venturós el país que només té un Quisling. A Mallorca, lamentablement, en podríem fer tota una enciclopèdia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris