algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
12°

Rubalcaba

El relleu a les files del socialisme espanyol està generant tota casta de comentaris de signe prou diferent. Per una banda, els socialistes tenen ara un referent prou més clar del que tenien, atès que es tractava d'un líder que es trobava en procés de retirada. Vull dir que, contràriament al que pensa molta gent, estic a favor de la tasca desenvolupada per ZP en aquests anys de govern. Pens que tal vegada ha resultat ser un president de tall clarament socialdemòcrata, si més no fins al mes de maig de 2010, que és quan Europa obligà d'alguna manera tots els governs a baratar les seves actuacions a causa de la crisi econòmica. Però aquest ZP tan denostat, tan criticat, tan menyspreat fins i tot pels seus mateixos, és el ZP que ha promogut les lleis més avançades en el camp social en els darrers quinze anys i que han facilitat la cohesió de les persones. En aquest sentit, l'acció política de ZP ha perllongat tot allò que ja es va fer en època de Felipe González, quan es promulgaren lleis tan fonamentals com la de salut, signada pel meu amic Ernest Lluch, a qui enyor molt ara que el debat sobre la sanitat pública torna a estar damunt la taula. Record que n'Ernest em va dir que un dels vespres més feliços de la seva vida, quan va dormir amb sensacions i vibracions totalment positives, fou justament el dia en què es va aprovar aquesta llei esencial de salut, que universalitzava els serveis i els feia equitatius i homogenis. Un avanç notable que encara molts països avançats, com Estats Units, no tenen, tot i els esforços de n'Obama. Idò bé, ZP ha seguit amb aquest plantejament de crear lleis que facin possible la convivencia i el benestar de la població, i que, malauradament, no es recorden en aquests moments de comiat del president, a qui es retreu tot allò que és negatiu i que en bona part és conseqüència de la crisi económica.

Però la decisió de ZP de retirar-se ha situat en l'escenari Rubalcaba, tal vegada l'únic que pot fer possible que el PP no governi arran de les properes eleccions generals. Crec que l'elecció de Rubalcaba ha estat un gran encert; Chacón, al meu parer, encara té recorregut i podria ser una bona vicepresidenta d'un govern presidit per Rubalcaba. Però l'experiència i les capacitats ben demostrades d'aquest cantàbric intel·ligent i llest fan més dificultosa l'entrada triomfal de Rajoy a la Moncloa. És per això que tota la caverna dretana s'ha mobilitzat, i de quina manera. Fan empegueir els comentaris de columnistes i opinadors en relació a Rubalcaba, a qui es presenta gairebé impregnat en el més àcid dels sofres diabòlics, la qual cosa vol dir, ni més ni pus, que fa por, que preocupa els estrategs conservadors, que ja veien com l'onada de les municipals i autonòmiques els conduïa, de manera irremeiable, a presidir el govern d'Espanya. Però sembla que encara hi ha partit, existeixen possibilitats si els socialistes són capaços de llançar un missatge que arreli, que es concreti molt, que fugi de les grans soflames i de les grans promeses, i que recuperi, d'alguna manera, el discurs socialdemòcrata, progressista i més d'esquerres, que ha estat arraconat per causa dels compromisos que tots els governs d'Europa han hagut d'assumir, amb càstigs electorals molt clars. I tot això, independentment dels colors polítics: Merkel, Berlusconi, Cameron i Sarkozy estan coneixent de manera molt específica els costos electorals que imposen les lògiques poc lògiques dels mercats, aquests ens que els que no sabem economia no encertam a entendre ni a endevinar.

Rubalcaba ha iniciat amb bon peu el seu camí. Es pot ser tiquismiquis fins a l'extenuació amb el procediment d'elecció de Rubalcaba, però no hi ha cap mena de dubte que és un candidat solvent, fort i capaç, de manera que això ha generat espurnes d'esperança als socialistes i inquietud al PP. Dependrà molt del fet que aquesta filosofia concreta que va exposar Rubalcaba arribi a les agrupacions i des d'elles a totes les esferes socials. El partit existeix: caldrà jugar-lo amb intel·ligència per marcar un golarro en tot l'escaire a la prepotència que passeja el PP.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Xapeta, fa mes de 9 anys

Allò de l'evolució de l'economia terciària cap una economia social que digué el ZP fa uns anys només demostra la impresentable ignorància del sistema i manca absoluta de respecte per la responsabilitat assumida. La mateixa manca de respecte de la columnista per la probitat, i la poca vergonyeria ideològica que l'adorna amb aquests comentaris fets des de l'autocomplaença i la comoditat que dona una seguretat econòmica derivada d'una funció pública més aviat dubtosa.


Aina vesten a casa, fa anys que no combregam, i amb rodes de molí encara menys, patètica en grau extrem la nina . . .

Valoració:3menosmas
Per bartolome sancho morey, fa mes de 9 anys

AMIGA AINA:
AFIRMACIONES TALES COMO QUE LA POLITICA DE ZAPATERO, HASTA EL 2010 FUE SOCIALDEMOCRATA , DEMUESTRA APARTE DE LA FALTA DE RESPETO A VERDADEROS SOCIALDEMOCRATAS COMO OLOF PALMER, BRUNO KRESKY, ETC,. ETC. TU FORMACION Y CALIBRE POLITICO

¡CUANTA PENA, COBARDIA Y MEDIOCRIDAD!.

SANCHO

Valoració:3menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 9 anys

Quan faràs alguna crítica, per petita que sigui, al teu partit?

Valoració:14menosmas
Per JULIA, fa mes de 9 anys

Zp ha sido un gran presidente, es verdad, pero cuando habia dinero para regalar y tiempo para gobernar sin ninguna presion, vamos, excelente, como populista un 10.
Y el amigo Rubalcaba, si, este si que es un gran politico de verdad, pero haria bien en contarle ya a ZP como reducir el paro como dice que sabe, que no nos haga esperar mas, hombre...pero que grandes sois los socialistas y ahora continuad con la Barcelo una temporada mas aqui en Mallorca y seguro que triunfais, pero de verdad!

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris