cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
19°

El deute del Govern

Des de fa mig any, l'Administració balear, i rere seu la municipal i la insular, han deixat de pagar els seus compromisos. Les conseqüències d'aquesta situació són importants i afecten molts de col·lectius. Pel que fa al sector agroalimentari, les dimensions del deute eren d'uns 10 milions d'euros a principi d'any. Ara, ja deu ser un poc més gran. És una porció del muntant del deute del Govern relativament petita, però que té algunes singularitats: afecta multitud d'empreses i persones que en la seva activitat econòmica depenen d'aquests imports i, en segon terme, és un deute compartit entre l'Autonomia, l'Estat i Europa, cosa que fa que l'aportació final del calaix balear sigui només d'uns tres o quatre milions d'euros. Cada euro que hi posa el Govern, en molts de casos, es multiplica per tres. Les polítiques agràries són una de les poques àrees de govern amb un disseny vertaderament europeu. Què passa si una regió d'Europa incompleix els seus compromisos? Com és lògic, el sector perjudicat, en aquest cas el sector primari balear, troba que, al desavantatge irresolt de la insularitat, hi ha d'afegir l'abandonament, a la pràctica, d'unes mesures que tenen com a objectiu preservar el malmenat teixit pagès europeu. La suma d'aquestes dues penalitzacions: insularitat més no aplicació de polítiques europees de suport a la pagesia, du el nostre sector a la inviabilitat a curt termini.

Les causes de la situació de les finances autonòmiques són diverses. En la mesura en què el finançament de les comunitats autònomes passa per la distribució de recursos que fa Madrid, podem pensar que la principal raó de l'extrema misèria actual d'aquestes institucions és la voluntat de l'Estat de complir els compromisos financers imposats per les circumstàncies generals. Els intents de culpar ajuntament i autonomies d'haver viscut per damunt les possibilitats no són prou convincents; poden ser un factor més per considerar, però no pas suficient per explicar el drama. Més aviat, darrere el discurs culpabilitzador de les autonomies s'hi veu l'intent, mai abandonat del tot, de tornar dur les aigües cap al riu de la centralització. El darrer discurs de Rubalcaba n'és exemple.

Són els "ajustaments" i els plans de viabilitat que Zapatero ha posat en marxa, forçat finalment per la realitat que es negava a admetre, allò que ha deixat les administracions de segon nivell en estat d'insolvència. Amb l'aturada del broll estatal i la restricció de l'endeutament no hi ha solucions fàcils per mantenir la despesa d'institucions que no disposen d'una capacitat de recaptació pròpia suficient ni d'autonomia financera. L'operació de crèdit dissenyada pel conseller Manera, o una altra de semblant, és una opció ineludible. Allò estrany és que l'operació no s'hagués concretat abans del cicle electoral, a principi d'any, a fi d'assegurar l'execució pressupostària i d'evitar les alarmes actuals.

Tanmateix si les raons de l'esboldregada són discutibles, les conseqüències no. Si no es paga la feina s'aboca les empreses a la ruïna. No hi ha res a fer... la societat i l'economia balear necessiten sortir de l'enrocada amb urgència. És la prioritat. És desitjable que Govern i oposició treballin en el mateix sentit, perquè, si acabam d'enfonsar el vaixell, tots hi farem pell. El passat és passat; ara, allò que ens interessa són el present i el futur: afrontar-lo amb responsabilitat i rigor, complir els compromisos i obrir una dinàmica de confiança.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris