algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

De què ens volen distreure?

Vaig sentir la presentació d'un informatiu radiofònic, a l'hora de dinar, dijous, i em va sorprendre que la notícia d'obertura no descrivia cap dels tres o quatre àmbits que es repeteixen darrerament (crisi, canvi Rubalcaba, canvi Rajoy, atur, darrers fixatges del mercat futbolístic d'estiu...), sinó que era una pregunta llençada a l'audiència, com a enquesta: "Qui és el responsable de la falta de resposta europea a l'assetjament dels mercats?", demanava el presentador; hi afegí que les respostes arribades al llarg de la mitja hora de l'informatiu serien comptabilitzades al final del programa i que així en tindríem la solució, a la qüestió. (Les respostes possibles, ben limitades, eren: 1. "Alemanya, com suggereix Zapatero". 2. "Els països perifèrics, que són els que tenen els problemes". 3. "És una responsabilitat compartida entre tots els països de la zona euro"). ¿I em vaig demanar: tanta renúncia ha fet el periodisme, perquè un informatiu obri renunciant a explicar les notícies, i a analitzar-ne les causes?

A veure si ho puc explicar perquè ho entengui el conductor d'aquell informatiu, ni que sigui perquè tots tinguem un poc més clar quin paper jugam en la distribució de la informació. Ja fa temps que se'ns ha fet creure, jo diria que interessadament, que vivim una nova situació: amb un mòbil a la mà, tothom és periodista, una afirmació tan lúcida i tan confiada com pensar que tothom és cirurgià o que tothom és mineralogista.

Però, tot i aquesta confiança, ningú no ens respon qui ens informarà de tot allò que no s'aconsegueix per molt que tinguis un mòbil a la mà, ni una versió més interessant de la qüestió: qui farà de periodista?, qui criticarà el poder i traurà a la llum allò que el poder vol mantenir amagat? Vivim tan convençuts que la informació és un dret que donam per fet que raja des de l'inici dels informatius i les portades dels diaris com l'aigua pels camins després de la pluja, i tan seduïts pel nou periodisme de paràmetres wolfians (de Tom Wolfe i tots els que conjugaren investigació i literatura, ja saben: preferim la posada en escena a la recreació, transcrivim les converses reals, empram el punt de vista del periodista com una primera persona més -el periodista és un participant més en el relat, posat que com a mínim és un ciutadà més implicat en una realitat social que vol revelar-, i ens aprofitam dels detalls), que hem arribat a pensar que igual que Balzac ens concretava el seu món sense moure's de la cadira, nosaltres podrem entendre el nostre sense sortir al carrer, només perquè tenim un mòbil a la mà. La responsabilitat del periodisme és preguntar, sí, però no per exercir de perepunyetes, sinó per donar llum als tripijocs de Camps, als forats econòmics de Zapatero, als abusos de les grans companyies de comunicacions i d'energia i a la corrupció llampant, o per divulgar, si algú els coneix, els motius d'aquesta recent afirmació de Rubalcaba segons la qual la funció principal dels sistemes electorals és fer que la gent estigui contenta.
De què ens vols distreure?.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris