cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

El gran tauró (1973)

Era estrenada la pel·lícula Jaws basada en la novel·la de Peter Benchley. El film era realment impactant puix que girava entorn d'una temàtica poc coneguda. El gran públic s'emporuguí com no ho havia fet mai i aquell estiu no mancava qui sentís autèntic terror a l'hora de posar un peu dins l'aigua. El personatge el relat, un tauró gegant, capaç d'engolir una bona part de banyistes a qualsevol platja causà alhora sensació. L'escenari del relat era Amity, una petita vila de la costa que vivia principalment del turisme. Una nit qualsevulla, poc abans de començar la temporada d'estiu, trobaren sobre la sorra les restes d'una dona, aparentment devorada per un tauró. La Policia, la premsa i els comerciants amagaren la mala nova per tal de no espantar els turistes. Però pocs dies després un banyista veu des de la costa com un peix gegantí ataca un al·lot. Aleshores comença la batuda...

"El gran peix es movia en silenci a través de les aigües nocturnes, propulsat pels rítmics moviments de la seva cua en forma de mitja lluna. La boca estava prou oberta per a permetre que un doll d'aigua li travessàs les brànquies. Gairebé es notaba cap altre moviment; potser alguna correcció de la seva trajectòria, aparentment sense rumb, elevant o baixant un poc una de les seves aletes pectorals; tal com un ocell canvia de direcció enfonsant una ala i alçant l'altra. Els ulls no veien dins la fosca i els altres sentits no transmetien res extraordinari al petit i primitiu cervell. El peix podria haver estat adormit, exceptuant els moviments dictats per innombrables milions d'anys de continuitat instintiva: mancant-li la bufeta de flotació, comuna a altres peixos, i les tremoloses aletes amb les quals fer passar l'aigua transmissora d'oxígen a través de les seves ganyes, només podria sobreviure movent-se. Si s'aturàs, s'enfonsaria i moriria d'anoxia. La terra semblava quasi tan obscura com l'aigua, doncs no hi havia lluna. Totel que separava la mar de la costa era una llarga i recta extensió de platja, tan blanca que brillava...". El caçador oceànic cercava una víctima. Com els monstres i gegants de les nostres rondalles quan van a la recerca de carn humana i l'oloren des de lluny. Aquí a Mallorca tenim una paraula per altauró, puix que li deim també "ca marí". És un adjectiu que feim servir tradicionalment per a d'altres espècies animals o vegetals i que totes juntes conformen aquesta poètica popular costanera. El vell marí o la foca, el llop marí o llobarro, el gall marí o gall de Sant Pere, l'estel marí o estrella de mar, el vogamarí o eriçò. I encara plantes riberenques, com el fonoll marí. N'hi ha que al tauró li diu també salroig, però supòs que se n'haurien de concretar subespècies...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Capó, fa mes de 9 anys

Al cap de 35 anys encara ho pens...

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris