algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

Mentides pietoses

Fa una setmana llarga dels primers incendis forestals, el de Santa Margalida i el d'Artà, i només en resta l'olor de cremat i el devastador paisatge moribund i decadent d'arbres i matolls socarrats. Sembla que ara sols resta esperar que la natura torni a mostrar-se pròdiga amb aquestes terres i que rescabali de mica en mica l'esplendor perduda. De les causes? Ah, potser ha estat allò que ha tengut menys importància. No sé si hauria de ser així o no. Si feim cas de l'aforisme ancestral que diu allò de "guardau-vos d'un ja està fet", ben bé les causes no importen i cal mirar endavant i procurar que mai més no torni a passar. Però tal vegada és una actitud, aquesta, una mica estrucista. Sí, de fer l'estruç. I no sé si és la més adient, tant des d'una òptica col·lectiva com d'una perspectiva particular. Miraré d'esbrinar-ho, si me'n surt.

La primera informació que va sortir per la premsa va ser que els focs a què faig referència havien estat provocats, si més no el d'Artà. Llavors, ràpidament en va circular una altra versió, que sembla que ha estat allò que se'n diu l'oficial: aquesta parla de causes fortuïtes, una espira d'un cotxe... Si els he de dir la veritat, les úniques espires que he vist sortir dels cotxes han estat per la televisió i als Fórmula 1. I ja ha de ser casualitat que els focs, els dos fossin per la mateixa causa. Ja sé que les condicions d'aquell dia eren òptimes per al foc: una calor canicular, un ventet càlid del sud-est que bufava falaguer... Però també les circumstàncies, i tal vegada l'obligació de dubtar racionalment davant segons quines respostes a certs esdeveniments, han fet que aquesta versió oficial fos posada en quarantena per més d'un i més de dos, entre els quals m'incloc. Alerta, dubtar no és dolent, ni molt menys paranoic; crec que fins i tot és saludable, sobretot tenint en compte els pasterols que adesiara es descobreixen de fets passats.

Els meus dubtes tenen un fonament empíric de tractar amb el foc, no com a piròman com podeu suposar, però sí de cremar rostolls i remutxalla. O herbes seques del corral. I mira que a vegades és ben mal de fer prendre! Però també vénen d'algunes consultes a personal especialitzat que, per raons que no vénen al cas, varen poder ser al que podríem anomenar zona 0 d'un dels incendis. Aquestes veus, si bé no autoritzades però amb un coneixement de causa, s'inclinaven a pensar que la versió oficial, si més no, era poc creïble i que tot feia l'aspecte de ser-ne una altra, la causa.

És clar que es descartava que el mòbil de l'incendi pogués ser especulatiu o de qualsevol altra índole desenvolupista; més aviat s'inclinaven a pensar que podria ser un piròman, una persona malalta. La nostra societat sap, latent, que conviu amb el mal o, si voleu, amb elements espuris. No cal que us en faci tota la llista, de totes les ramificacions on aquest es manifesta, però ho sabem. Encara que, si no es manifesta d'una manera ostentosa o no ens toca de prop, sembla que no existeixi o que no pot ferir-nos. En canvi, quan es manifesta al nostre redol s'encenen les alarmes. Tothom vol que es detenguin els autors d'una onada de robatoris a un barri o a un poble on habitam.

De la mateixa manera, si l'incendi hagués estat, oficialment, obra d'un piròman, l'autoritat competent tendria dos problemes: el primer, els fets evidents de la crema; el segon, haver d'anar a la recerca d'aquest element díscol que va deixar anar la seva dèria sobre els innocents rostolls i la garriga. Capturar el díscol no és tasca fàcil i no capturar-lo suposa una tara per al poder establert. I el poder, com tota persona humana, no vol tenir tares. Per tant, potser per aquesta raó, davant uns fets consumats i no gaire afalagadors, deu ser més fàcil fabricar una versió que ho atribueixi a una mala concatenació de la fatalitat que no pas afrontar la realitat tal com és. És allò que en deim dir una mentida pietosa. Si bé aquestes solen ser moneda corrent en les nostres vides personals, són tolerables en la res publica? I, si són tolerables, quin és el límit?.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa mes de 9 anys

Més que mentides piadoses, semblen mentides interessades. La impunitat contra els incendiaris, no tant piròmans, enguany i altres anys, va més enllà de la investigació dels fets per part d'aquest govern.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris