nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

El dret a la peresa

El setmanari L'Egalité publicà, el 1880, amb el títol El dret a la peresa una sèrie d'articles, signats pel seu editor Paul Lafargue. Només tres anys més tard, aquest metge militant i dirigent de la II Internacional, gendre de Carles Marx i autor d'aquells articles, els reedità amb notes addicionals que havia redactat a la presó de Saint Pélagie. Aquest pamflet té interès com a referent del pensament socialista antiburgès de la segona meitat del vuit-cents, particularment des del punt de vista de la moral social i de les seves aplicacions concretes. Lafargue reivindicava, ja el 1880, el dret al temps lliure i imaginava una societat on els obrers poguessin créixer també a partir de les seves aficions, gustos i preferències. Les condicions laborals a l'Europa de 1880 eren encara molts pitjors que les actuals i quedaven, com és natural, moltes conquestes per fer i molta pedra per picar perquè les classes populars adquirissin un cert nivell de benestar.

Ara que el treball escasseja, ens apassionam defensant el dret a un lloc de treball, mitificant el treball com un punt d'arribada, quan, en realitat, el que ens recorda Lafargue és que allò que val la pena és treballar en aquell camp que ens ajuda a ser persones crítiques, honestes i cívicament implicades. En aquest món malalt, obsessionat pel guany i que no estima el treball, allò que per ventura s'hauria de reconquerir és el dret a poder treballar en allò que ens agrada, a ser més exigents i autocrítics, i sobretot, a ser més crítics amb les pervivències més degradants del model de societat capitalista del passat. Sabent que a partir d'ara haurem de treballar més temps, segurament per un sou menor o igual, val la pena tornar als clàssics del socialisme i a la literatura de compromís polític. Un dels grans mèrits de l'historiador Tony Judt és precisament haver recuperat aquesta lectura socialista de la història contemporània.

Judt ha dedicat la seva vida a llegir i interpretar els clixés dels darrers segles, i ha sabut actualitzar-los, en bona part perquè també hi ha aportat un punt de vista personal compromès amb el socialisme modern. El dret a la peresa és indubtablement el contrapunt a l'oferta neoliberal que reprodueix els esquemes del capitalisme salvatge i convencional, que ha apostat pels drets de la patronal i ens recorda a diari les seves reivindicacions. El socialisme, en canvi, emergeix de la utopia i imagina un model laboral diferent, en què el treballador estimi allò que fa i s'impliqui en el treball. Davant la demogògia, el pamfletisme i el groguisme que destil·la la societat, i que en bona part lideren els mitjans de comunicació, tares que transmeten fins i tot aquells que manifesten tenir principis, val la pena recuperar lectures alternatives a la realitat, lectures que observen el dia a dia des de la ironia i l'humor, lectures crítiques, lectures fetes des de la consciència que necessitam alliberar-nos i desmarcar-nos dels estàndars que controlen l'opinió pública. El dret a la peresa és equivalent al deure de convertir la vida en militància, en contrapunt, i a reduir la condició humana a la humiliant submissió que suposa haver de treballar per compte d'altri.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per BARTOLOME SANCHO MOREY, fa mes de 9 anys

APRECIADO AMIGO:

POR AQUELLO DE QUE NUNCA ES TARDE CUANDO LA DICHA ES BUENA.

TE FELICITO POR TUS TAN NECESARIAS Y REVOLUCIONARIAS REFLEXIONES.

¡ANIMOS!

SANCHO

Valoració:0menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 9 anys

Treballar no és humiliant, ni per compte propi ni per compte d'altri.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris