cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

La llàstima

Gairebé per art de màgia, Rubalcaba s'ha transformat en l'home d'esquerres que pot salvar Espanya. Sembla com si Rubalcaba no fos un dels responsables de la situació present, com si ell no tingués res a veure amb la truita de patates que ens veiem obligats a empassar-nos a hores d'ara. Així, Rubalcaba comença a fer campanya electoral, tot marcant un gir a l'esquerra entendridor, fins i tot crític amb el mateix Zapatero -i aquest aplaudeix!-, com si volgués escapar-ne o com si volgués capitalitzar aquella nova esquerra que sembla que ansiegen tants intel·lectuals, els mateixos que encara no fa molt de temps es feien fotos amb el dit sobre la cella. Els decebuts.

Comença la poesia electoral; tots ja sabem, però, que a l'hora de la veritat la política es fa en prosa, i molt sovint en prosa carregosa i mala d'empassar. Rubalcaba deu saber que perdrà, que és gairebé impossible que desbanqui Rajoy en l'opció de ser el nou president de Govern, però vol deixar el llistó alt, vol començar a fer l'oposició a hores d'ara, marcant el territori del progressisme per deixar clar dins el relat popular quin és el paper de l'esquerra en el context actual. D'aquí que Rubalcaba vulgui fer-se seu el moviment del 15-M. El candidat socialista ja ha dit que fa seves moltes de les reivindicacions dels indignats, cosa que hauria de contribuir a aixecar la moral de l'esquerra, que s'ha hagut de tirar al carrer per respirar una mica d'aquell perfum progressista que tant agrada als que imaginen que la humanitat va dirigida a alguna terra promesa. Després vindran les decepcions.

Rubalcaba, com tots els candidats que vulguin fer alguna cosa, ha sabut abraçar el centre, de tal manera que l'amplitud del seu discurs sembla que vol encabir-ho tot, fins i tot el més extremat o populista. Així, res més delirant que aquesta suposada solució mirífica per a donar feina a tothom, com si li calgués guanyar unes eleccions per començar a crear llocs de treball, talment no hagués acabat de sortir del Govern. Tot això és tant delirant que només té sentit en context electoral, aquest escenari de pallassades on tots fan passar bou per bèstia grossa.

Hi ha molta gent d'esquerres, pot ser un milió de votants, que no votarà el PSOE o les seves marques locals a les pròximes eleccions generals. És una gent de centre que tant vota els uns com els altres, i de la qual potser depèn el futur de les eleccions. Aquesta gent té clar que el PSOE és responsable de la crisi, que ho han fet molt malament (negant-se a admetre la realitat del daltabaix econòmic, i després veient 'brots verds' de resurrecció a cada cantonada), i que, sense que el PP sigui cap panacea, convé que entri algú altre, tot i que Rubalcaba pot intentar jugar també la carta de la por, la que sempre es treu de la màniga per provar de fer creure al paisanatge que s'apropa el dimoni de les retallades i la corrupció. Davant de tot això, és difícil no perdre l'esperança. Tant els uns com els altres fan molta llàstima. Per sort, els mercats, el Banc Central, Europa, encomanen més confiança. Almenys les agències de "rating" diuen al veritat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris