algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Hijab i tanga

L'altre dia, al metro, una dona amb mocador al cap -el hijab- estava asseguda vora meu. Quan es va aixecar, com sovint veiem que passa a les adolescents, va deixar entreveure, per sobre de la cintura dels pantalons, que portava tanga. Aquest fet va deixar-me descol·locat: per una part, aquella dona volia seguir obedient la llei dels pares, el costum islàmic, però per l'altra s'afirmava com a dona sensual i desimbolta. A una mà el tradicionalisme, a l'altra la ruptura. Abans, sembla que els papers estaven més ben repartits: per una banda hi havia la rigidesa burgesa i clerical, i per l'altra, el joc vulgar, bohemi o prostibulari. Tot això ha fracassat -hi ha hagut una desamortització dels cossos-: les dones més correctes, més formals i estrictes, passegen ara -i fan molt ben fet- amb tot una mica a l'aire: els pits que saluden des d'escots esbatanats, els tangues que -talment cues de balena- emergeixen de les cintures baixes, tot plegat propi d'uns aires que només vint anys enrere haurien escaigut a les dones venals.

En això, les modes hi han tingut el seu paper: ningú no vol passar desapercebut. Si ho tens, ho mostres, que ho vegin, que per això tot és bell i visible. Les grans icones de la música global no es cansen de mostrar, des de Shakira a Beyoncé, Lady Gaga i Paris Hilton, la senyora de Beckham i qualsevol altra aspirant a tenir un perfum amb el nom propi. El missatge és clar: sóc una dona tòrrida, sóc bella i ho sé, faig afortunat a qui rep els meus favors, sou desgraciats si us heu de conformar només mirant-me. Però la provocadora no és fàcil. La provocadora enganya. Tota ella és un teatre on només és sincera la comèdia de les insinuacions. En el fons, rere de totes les màscares superposades només hi ha un desig: no fer-se esclava de cap clixé.

A pesar de la visibilitat, tot continua sent tan enigmàtic com sempre, potser fins i tot més, perquè no hi ha res de més atordidor -més confusionari- que la visibilitat rotunda. Les dones no han abandonat els seus papers, sinó que els han mesclats i superposats, talment han hagut de fer els homes, que ara han de ser una mescla de Rambo, ós amorós, pare de família, enigmàtic Don Draper i humorista informal. Pel que fa a les dones, la vampiressa es confon amb la mestressa de casa, la puta té elements de cap de departament legal d'un despatx d'advocats sinistres, la tradicionalista deixa entreveure el tanga, l'adolescent carregada de llibres porta la llengua perforada, la mare de família deixa el rastre d'un perfum que atordeix.

Hi ha, en tot això, una lliçó: mai no ho acabarem de saber tot en matèria de sexe. Sempre hi haurà joc i enigma, mort en la pulsió de vida; no hi haurà mai una revolució sexual que ho tanqui tot en un sentit definible. Durant els anys seixanta es pensava això: que obrint les portes del sexe s'acabarien les guerres i les desigualtats. Utopies vençudes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Cucala., fa mes de 9 anys

Diuen que si un home sorprén a una dona totalment nua, aquesta, si és occidental, se taparà instintivament el sexe. Si és oriental, els pits. I si és àrab, la cara.

Valoració:3menosmas
Per piolin, fa mes de 9 anys

el que passa es que te vares posar com un gall de possessió amb el tanga i el hijab, jo només de inmaginar-m'ho ja me pos brut. quin eròtisme!!! arrrggg

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris