algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 11°
11°

Economia i eleccions

Les Borses europees han viscut una altra setmana negra amb el rerefons de la crisi dels països de la Mediterrània i han posat de manifest, per enèsima vegada, que la unitat d'Europa no es construeix amb doblers. O dit amb unes altres paraules, l'economia d'un país no és únicament qüestió de nombres, sinó també d'un seguit de factors -alguns de culturals que tenen a veure amb el ritme industrial i productiu, que els condicionen. Amb la crisi, Zapatero s'ha diluït com un terròs de sucre en un got d'aigua. I probablement s'havia cregut que amb la crisi donaria una dimensió d'estadista d'alta volada que ens faria oblidar la política de cops baixos a la qual s'havia abonat els darrers temps. Zapatero acaba amb tot. Després d'acabar amb el PSC i d'establir les bases, amb el pacte PSOE-Pepé, mitjançant les quals Bildu arraconarà les hosts del lehendakari López, havia de continuar conjugant el verb acabar, per acabar, disculpin la redundància, amb la crisi. Per entendre'ns, els aduladors de la Moncloa apuntaven a una semblança de Zapatero amb Churchill.

Si l'estadista anglès va ésser una mediocritat total fins que la guerra va sumir el món en el caos, per què Zapatero, amb una biografia igualment mediocre, no podia engrandir-se davant la crisi i liderar Europa cap a l'estabilitat laboral i l'opulència econòmica...? El raonament no semblava absurd. Però ho ha estat. Mister Churchill va ésser capaç de remuntar el vol amb el llast d'un passat polític no gaire reeixit; i el senyor Zapatero no s'eleva un pam ni assegut a la cistella d'un globus aerostàtic. La culpa, tot s'ha de dir, no és totalment seva. El fet de pretendre liderar la recuperació econòmica d'Espanya i del continent des d'una terra que històricament ha fiat la seva supervivència a l'èpica de monjos i guerrers, era, probablement, una empresa impossible. Sobretot, si d'Europa tampoc no se'n poden esperar miracles, perquè ja no és allò que era. Fa seixanta anys, els europeus escoltaven Sartre i Russell, i ara estan pendents de si els forenses troben restes de semen d'Strauss-Kahn a les bragues de Tristana Banon. S'ha baixat l'exigència intel·lectual del col·lectiu, és evident. I s'ha abdicat del bon gust i de moltes altres coses.

De manera que Europa va com va. I l'Espanya de Zapatero no va endavant ni enrere, sinó que amenaça enfonsar-se. Eleccions a la tardor...? Alguna cosa s'ha de fer, i aviat, perquè els ciutadans tenen la convicció que l'economia ha perdut la saba, com els secalls. Tanmateix, el Pepé inspira menys confiança que el PSOE, heus ací el drama. Rajoy ha dit que Zapatero és un llast per a l'economia espanyola. Però, ves per on, ell va caure amb un helicòpter sobre un hort de cols destruint més riquesa en un minut que Zapatero en una setmana. Més ineptitud, impossible. "Que Dios lo tenga en su gloria", ha dit Ortega Cano en record de l'infortunat Carlos Parra. Doncs, mireu, sumem-nos a les frases grandiloqüents perquè, amb el que ens espera, no seria sobrer que Déu ens hi acollís a tots.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris