algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Un amor manierista (1608)

"Perdut vaig, senyora, entre la gent/ sense vós, sense mi, sense ser, sense Déu, sense vida;/ sense vós perquè de mi no sou servida,/ sense mi perquè amb vós no estic present;/ sense ser perquè del ser estant absent,/ no hi cosa en mon cor més ressentida; sense Déu, mon esperit a Déu oblida,/ per a contemplar-vos eternament;/ sense vida, perquè absent de l'esperit,/ ningú viu, i si ja no som difunt,/ és en fe d'esperar vostra acudida./ Oh, bells ulls, llum preciós i esperit,/ tornau a mirar-me i em tornareu al punt/ el tenir-vos, i el meu ser, el meu Déu, la meva vida".

Així s'expressava Bernardo de Balbuena (1568-1627) a través d'un sonet en versió original castellana que es troba a mitjan camí entre el manierisme i el barroc. El punt de sortida és una dita d'aquella època: "Estar sense Déu, sense vós i sense mi", o sia, amb l'esperit totalment buit. Balbuena ens presenta, sens dubte, una estructura manierista, puix que amuntega termes que obliguen el lector a analitzar-los un per un i després recobrar-los al llarg del discurs poètic. És com obrir i tancar un cercle. El missatge ens explica com l'amant ha perdut l'essència del seu esperit per trobar-se lluny de l'amada. Naturalment no pot evitar de caure en tòpics com la sublimació dels ulls com a ànima. Es tractaria d'un vell recurs petrarquista. Però el que millor es reflecteix en aquesta composició és el grau d'emotivitat, la ressonància dels mots, el dramatisme dels sentiments. És com quan a la novel·la moderna el protagonista diu a l'enamorada allò de "sense tu no som res".

I és veritat que tot això combrega amb la tesi del manierisme, la moda estètica del moment. Aquesta tendència artística apareguda a Itàlia en el primer quart del segle XVI presenta un terme que deriva de la paraula "maniera", introduida per Vasari per designar l'estil personal d'un artista. A través del temps, i especialment en el període neoclàssic, el terme adquirí una connotació un tant negativa, puix que l'identificaren amb "amanerat" però en el segle XX el revaloritzaren i el definiren com una reacció de llibertat artística al davant de la perfecció formal que imposava el renaixement. Dins les arts plàstiques com en la literatura, comés el cas d'aquesta composició, el manierisme analitza la figura humana a través d'una estilització desproporcionada i sensual.

Bernardo de Balbuena, nascut a Valdepeñas, Ciudad Real, i mort a San Juan de Puerto Rico, anà molt jove a Amèrica i allà es va fer capellà. Després, de retorn a Espanya, es doctorà a Sigüenza i llavors viatjà novament a les Índies. Finalment, s'stablí a Mèxic. Amb el temps fou abat de Jamaica i bisbe de Puerto Rico. Però la literatura era la seva gran vocació i va donar a l'impremta obres de caràcter èpic i patriòtic. Tamnateix, com ens deixa veure en aquests versos, no prescindí de l'amor de parella, fos platònic, fos carnal.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris