algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
21°

La indignació i els partits

Se sol dir que una de les coses que més angoixa les persones és enfrontar-se a allò desconegut. Els nervis es tensionen de forma crítica. I aquest estat, prou vegades, pot acabar a l'avantsala del pànic. De moment no hi ha pànic, amb el moviment dels indignats del 15-M. Però, sí preocupació, per allò desconegut. Sembla ser que aquesta indignació prové d'una suma aritmètica d'uns fets, que l'enciclopèdia Viquipèdia resumeix en uns pocs trets: interès per una democràcia més participativa -allunyada del bipartidisme-; preocupació pel domini de bancs i corporacions; interès en l'existència d'una autèntica divisió de poders; i interès a desenvolupar d'altres mesures democràtiques.

Si a les Illes fem cas a la darrera informació publicada ran de la campanya de declaració de Renda 2010, només el 3% dels habitants han aconseguit millorar la seva posició econòmica, en detriment de la majoria, el 97%. Per la qual cosa, els indignats, potencials, a les Illes, poden ser molts. Moltíssims. També a la resta de l'Estat. Si a la indignació general hi sumem el creixent descrèdit dels polítics actuals, la situació encara es complica més. I això preocupa. O ho haurien de fer els partits polítics actuals, que han estat incapaços de canalitzar aquesta indignació. Quan, en teoria, aquesta era la seva comesa. Sobretot pels de l'esquerra. Potser això explica la reacció tan contundent del PSM i del PSOE contra el Delegat del Govern, Ramon Socias, fent-lo responsable de la càrrega policial, del passat dilluns dia 4. Tot a ell, res a les pedrades. Però, tampoc no es pot obviar l'aposta de Socias per substituir Antich. Per la qual cosa -sigui o no cert, i agradi o no-, la lectura política d'aquestes declaracions encara es fa més complicada.

Des dels seus orígens, l'Estat liberal, social i de dret amb què vivim ha intentat vincular a la seva xarxa a tota la població. En els seus inicis, fa dos-cents anys, els pobres formaven la majoria aclaparadora de la població. De forma que el sector dels pudents els veia amb una certa ambivalència, que anava des del pànic a practicar una política d'eradicació del pauperisme. Segons els documents que hem heretat d'aquesta època, els motius argüits foren dos: per una banda, des del punt de vista mèdic higienista, era un element indispensable per garantir la salut de la població sana. Els higienistes demostraren la correlació existent entre les condicions de vida miserable i les altes taxes de malalties. Així, amb arguments científics, es donava suport a la necessitat de lluitar contra la pobresa. No per altruisme, sinó per egoisme dels sans. El segon motiu era econòmic: fer productiva una mà d'obra desaprofitada. I aquesta segona integració es va fonamentar en dos pilars: l'educació i els nous valors morals, com ara l'apreuament del treball.

Desconec com s'intentarà integrar aquesta indignació actual. Sobretot, perquè no és una, sinó variada. Si serà amb pressuposts participatius -com les experiències de Brasil- o per altres vies. O si, altrament, es morirà de finor. Però, és ben palès que ha deixat en evidència al sistema polític, que sesteja, i no ha sabut fer-se ressò d'un malestar ciutadà prou general.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebel·lí, fa mes de 9 anys

M'adheresc a la campanya per demanar la dimissió com a pixatinters den Valenciano. Però precisament crec que milita en el partit unionista adient. I d'això de reflexionar...

Valoració:17menosmas
Per Aloma, fa mes de 9 anys

Pèssim escriptor, per què no es retira i torna a la seva feina? És increïble que un home que se suposa que reflexiona encara vulgui militar en el PSOE.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris