algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
16°

A punt per a l'hecatombe

El comú de la gent no sabem quines conseqüències pot tenir en les nostres vides la tempesta econòmica i financera que cada un parell de dies reapareix als països més febles de la Unió. Hem après -una mica de memòria, tot s'ha de dir- que "els mercats" -voleu dir, també, els especuladors?- dicten el valor dels nostres diners i que, per tant, hi tenen més autoritat que els mateixos estats. No pagam imposts a l'Estat espanyol, l'Estat és un simple recaptador, però el destí final d'aquests imposts és aquest espai sense límits i sense lleis del qual en deim mercats. És ben poca cosa per defensar-se contra les ràtzies dels taurons. Les claus per a la comprensió global de la situació són cada dia més complexes i fins i tot contradictòries. Estam indefensos.
No ens queda més remei que delegar en els governs i confiar en els experts. Ells, que han estat al cas de tots els moviments que ens han menat de la pol·lència a la misèria, condensen la ciència suficient per entendre i per remeiar. Confiem en ells, idò, i serà allò que vulgui el Diable.

Perquè, qui ens diu que les persones que menen el vaixell estan més capacitades que qualsevol que trobem al cafè d'aquí devora? Sens dubte, hi ha experts de vàlua extraordinària, però la seva presència en equips de socors no garanteix l'èxit de l'operació. Fins on podem saber amb la major certesa, al cap damunt de qualsevol piràmide de poder s'han enfilat, amb gent valuosa, tota casta d'oportunistes, de trepaires, d'inútils enxufats i altres herbes de semblant categoria. La ineptitud catastròfica -que vendria a ser l'estupidesa que disseccionà el gran Carlo Maria Cipolla a Allegro ma non tropo- no respecte classes socials, ni edats, ni titulacions, nivells culturals ni status en general. Per tant, i com a planta verinosa i invasora, ben bé -sens dubte- ha pogut conquerir espais en els àmbits on es prenen les grans decisions.

Ara els veim a les pantalles domèstiques, en fotografies als periòdics; en parlen els periodistes i analistes més conspicus; i els escolten ministres i parlaments sencers: per tant, sembla que, vulguis no vulguis, haurien de ser persones altament qualificades per desenmbarrancar el vaixell i assenyalar-li noves rutes cap a la felicitat universal. Potser és que necessitam creure en algú, però també ens convendria començar a aprendre a viure sense fe, de manera que siguem immunes a l'aura de la llunyana immediatesa digital. I puguem, així, entendre que l'exercici de la democràcia ens obliga a molt més que a actuar de manera sectària o captivats per un eslògan i l'expectativa vaga d'un lloc de feina o d'uns negocis possibles.

Qui més qui menys, coneix algun regidor que és un cap buit, algun director general que és en política perquè no el volen per ca seva, consellers i presidents de govern bons per robar, ministres que només superen el regidor cap buit en titulació. Qui ens assegura que personatges d'aquest calat no són els que s'han d'entendre amb els mercats? Per poc que hi penseu, veureu que ho tenim tot a punt per seu engolits per l'hecatombe.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris