cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 14°
14°

No ens podem cansar d'aprendre

Caminem en un món desconcertant, on mentre anem progressant en el terreny científic i tècnic, més complicat esdevé viure per molta gent, que veu com s'enfonsen els fonaments bàsics de la sociabilitat i apareixen discòrdies i enfrontaments, per l'agressivitat i la incultura que ens envolta. Un món en plena crisi d'ideals. Un món governat per criteris econòmics molt durs, sense sentiments humanitaris i cada cop més especulatiu. Un món capitanejat per un liberalisme mercantil que s'ha convertit en un sistema tan antinatural que fa esgarrifança.

El món dels diners, anomenat ara els mercats, abans capitalisme, un món fred i buit de qualsevol tipus d'humanitat, crea cada cop més un desequilibri de rics molt rics i pobres extremadament pobres, alhora que amb criteris d'estalvi va retallant les conquistes socials, culturals i de convivència, assolides amb un costós preu i en cap cas regalades, a la recerca d'un home nou, homogràfic i barat, sense els costums seculars de l'home antic, molt reivindicador. Aquesta situació en el món laboral ens ha portat a una sagnia de treballadors inculpats d'una crisi que han viscut passivament, que perden la feina sense arribar a la meitat de la seva vida laboral i que després veuen tancades totes les portes, simplement perquè tenen més de quaranta anys, com si a partir dels trenta anys la manca d'un reciclatge professional i la incapacitat d'adaptació a les noves tecnologies fos la regla. Dels joves, ara sense feina i en tot cas precària i mal remunerada, sols cal dir que no són els responsables de la seva situació.

Crec que el món ha canviat i res no serà com abans, anem envers una època on la humanitat encara serà més esclava de les societats que ha creat i correm un gran risc, si quedem quiets.

La necessitat d'una formació adient i permanent és un fet inqüestionable i possiblement l'única esperança que ens queda. La qüestió és que la vertadera formació permanent i l'única possible per tirar endavant és aquella que integrem en la nostra vida i que ens ha de permetre entendre la prodigiosa incertesa del món que vivim a hores d'ara, i que potser també servirà perquè ens defensem dels mals i les minves que ens pertoca patir en aquests moments

Pot parèixer una paradoxa que en un moment de la història en el qual es volia assolir la civilització global, l'home modern, que no nou, cada cop cerca més desesperadament noves i sòlides raons per viure, i d'alguna manera és més autònom, més solitari potser, i dins la seva solitud rep informacions i discursos que s'adrecen a un sol individu multiplicat per milions. El món entra dins nosaltres per la televisió i altres mitjans, i la majoria es conforma i no va a cercar més lluny. Són els que pensen que vivim en el millor dels mons possibles.

Afortunadament, altres gaudeixen d'un esperit inquiet, amb ganes de saber i comprendre un poc millor les coses, és a dir arribar als fons d'aquestes coses. Són els que tenen capacitat d'imaginar mons millors i altres maneres d'arribar-hi. Aquestes informacions incessants, certes o no, que adormissen una majoria, tal vegada desperten en els altres una irresistible curiositat, que seria la condició bàsica per a la recerca d'aquesta formació permanent i àmplia, per gaudir d'un esperit jove, culte i lluitador.

Enfront d'un futur tan incert, potser cal tornar a aprendre del passat i recuperar valors que no haurien d'haver desaparegut. Tal vegada aprenent potser trobem la vacuna per a la follia actual. Sincerament, desconec què es pot fer, però sí sé el que no es pot fer: "Cansar-se d'aprendre, per la raó que sigui".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris