algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Quan la merla canta enfora del niu...

Vaig assistir el passat dimecres 6 de juliol a la reunió convocada per la Plataforma 29-M a la casa de cultura sineuera. Ja saben, tot el bugat de l'estàtua instal·lada ben enmig de la plaça de la vila sense encomanar-se a Déu ni a Maria Santíssima, sense consens de ple, zona BIC i sense sol·licitar permís a Patrimoni. Aquí m'agrada, aquí m'ho tremp i aquí m'ho menj. Amb tot l'agreujant dels il·lustres convidats (volia dir assistents, perquè ara resulta que no els convidà ningú) dels KKK diversos que mogueren alulea, increparen a la bibliotecària perquè parlava sineuer i ells volien que ho fes "en mallorquín", xiularen i cridaren "'fuera!, 'fueraaa...!" a La Balanguera, una colla d'externs que ens haurien ventat (o ho haurien intentat) si no hagués estat per la presència de dos policies municipals uniformats (en diumenge, quan sols n'hi sol haver un de servei), i aquella colla que cassoles passades pel cap, espases llargues i alguns/nes vestits a l'ampla i rares banderes de tres barres, que feren una pantomima de benedicció d'un gust ben dubtós, arquebisbe grassonet inclòs. No, sapigueu-ho, segons el senyor Jaume, màxima autoritat del poble aquells dies, no els havia convidat ningú, malgrat els tamborers i que s'havien canviat dins dependències de la Sala molts d'ells. Es veu que es gastaren una barra mai vista. I qui ho vulgui creure, endavant.

A la reunió es tragué poc el net de res, que potser era del que es tractava per part de qualcú. O qualcuns. Sols un parell de coses s'arribaren a posar damunt taula. Per exemple, que Pere Joan Jaume Florit, que aquell 29-M era i actuava com a batle en funcions, no demanà excuses ni perdó a ningú per les merdoses declaracions que havia fet a IB3 el mateix dia dels fets. Argumentà que ja ho havia fet per la premsa quan trobà que ho havia de fer. El mateix senyor Pere J. afirmà que en aquell temps i moment hi havia algú dins Patrimoni que "mos volia mal". No hi va haver manera de fer-li aclarir qui era ni per què. Que l'estàtua encara no havia estat pagada del tot i mancaven devers 3.800 euros a liquidar per part del donant, i que a la vista dels esdeveniments d'aquí fins al 25 de juliol venidor, quan el primer ple ordinari d'aquesta tongada, res es faria de llevar ni deixar tocar l'escultura.

Després, en haver acabat comptarem. Que de la "nocturnitat" sospitosa de la col·locació de la mateixa res de res, mantingué Joan Ferriol del PSOE, que era el que havia fet obsequi dels material de la peanya, així com de la grua per treballar tot el cabal, ho hagueren de fer el dissabte de tard per compromisos diversos, i que si algú va dormir dins un vehicle la nit del dissabte al diumenge, amem si un no podrà dormir on li dóna la real gana, fotre.
El (quasi) donant, senyor Joan Sastre i Balaguer, assistent a l'acte, puny a la barbeta, orella badada i boca ben closa, no digué res en tot l'acte. Alguna puça al seient, bufà, arrufà el nas, però ni pruna. Quan ja partia el vaig escometre en aquest sentit. La seva resposta va ser clara i precisa: no havia dit res perquè ningú no li havia demanat res. I la raó li vessava.

I poca cosa més. Conclusions molt personals: o qualcú es passà deu pobles i es pensava que era una ventositat i resultà ser una altra cosa, o, com el mascle de la merla, canta enfora del niu per distreure la salvatgina. O constatar que el cocodril plora quan badalla però després va a la seva. El temps ens donarà la resposta exacta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris