cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Una biografia desaprofitada

Més enllà del penediment col·lectiu per no haver sabut aprofitar una figura com la de Joan Mascaró Fornés, biografiat al Llànties de foc (diumenge vespre, a IB3, amb una informació completa del documental a joanmascaro.com), cridaven l'atenció les prèdiques del pacifisme que el savi de Santa Margalida va fer el 1979 a l'històric La clave i al The David Frost Show, on el setembre del 1967 conegué George Harrison, que pocs dies després rebia The Lamps of Fire, i l'èxit de les seves traduccions del Bhagavad-Gita i d'altres llibres sànscrits, dels quals s'han venut milions d'exemplars.

¿Què podríem fer ara per recuperar aquell esperit lliure i arrelat a Mallorca que Joan Mascaró passejà amb la seva persona arreu del món, des d'Anglaterra fins a l'Índia? ¿No podríem, a més de mantenir la seva memòria, posar en pràctica això que "els valors de totes les religions són els mateixos", una idea plenament lul·liana, plenament vigent, i plenament desaprofitada? ¿O ens hem de resignar a aquella fatalitat que descrivia, en el reportatge, Joan Francesc March quan, explicant la infantesa de Joan Mascaró, hi deia "era de família pagesa: li corresponia ser analfabet"?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per No va ser ib3, fa mes de 9 anys

Efectivament, el reportatge es va emetre per ib3. però me sembla que el documental és una curolla personal dels directors, no d'ib3...

Valoració:2menosmas
Per Ja era hora, fa mes de 9 anys

Per una vegada, Ib3 va fer un reportatge magnífici, el qual va fer pujar el nostre orgull i la nostra autoestima com a mallorquins. Ja era hora.

Valoració:3menosmas
Per 31 de desembre, fa mes de 9 anys

Teníem al nostre abast una persona que s'avançà al seu temps. Esperantista, independentista i pacifista. Només un exemple que avui, amb els anuncis del PP quant a l'ensenyament de la llengua, va com sabateta a son peu. Llegiu què va escriure Mascarío L'ANY 1948:

Si pensau escriure literatura, sigui novel·la o poesia o altra literatura, en llengua diferent de la terra allà on viviu anau completament desorientat (...) La nostra tradició, la nostra ànima, la nostra cultura via del poble, no és castellana, ni andalusa, ni gallega, ni murciana: és mallorquina. Jo sent un gran amor per Castella i la llengua castellana, estim i admir el seu gran valor, Castella podrà ésser més o més poc que Mallorca, però una cosa és evident: no és ni pot ésser mai la mateixa cosa. Hi ha moltes mares en el món, cada persona té la seva, totes són dignes del nostre respecte; de la nostra simpatia i del nostre amor en Déu; però hem tingut una mare única. Voler dir que entre elles i nosaltres no hi ha una relació també única és enganyar-nos, és anar contra la veritat. Ara bé, si un de nosaltres se'n va a viure a terres castellanes, o un com jo a terres angleses, vivint sempre en un ambient castellà o francès o anglès, o el que sigui, aleshores pot arribar a empeltar una branca d'una altra cultura a la nostra, i el nostre arbre pot donar dues fruites, com un ametler pot donar ametles i albercocs. Joseph G. Conrad era de Polònia i fins al 21 anys no sabia anglès. Vengué a Anglaterra, va ésser capità de nau anglesa, va adoptar la llengua anglesa i va arribar a ésser un dels primers novel·listes en llengua anglesa moderns. Però si ell, vivint a Polònia, hagués escrit en anglès, hauria estat una cosa absurda. És la cosa absurda i monstruosa d'unes escoles a terres que parlen la llengua d'en Ramon Llull i del rei en Jaume, on s'ensenya el francès i l'anglès, i d'altres coses poc o molt -més poc que molt!- però no ensenya una paraula de llengua i literatura pròpies. JOAN MASCARÓ, 1948

Valoració:14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris