cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

Prejudicis morals

La setmana passada, una periodista del diari Ara va veure censurat un article. L'articulista, irada, va abandonar el diari -afirma que no hi col·laborarà més-, i va publicar per internet les explicacions de l'afer, a més de l'article que els directors de la publicació no van voler que veiés la llum a les seves pàgines. Com és obvi, la periodista volia argumentar dient que, amb la censura que havia patit, s'havia atemptat 'contra la pluralitat', i contra 'la tolerància'. Però, ¿què deia l'article censurat? Segons l'autora, només se'ns hi narra un cas de 'racisme invers força típic en determinats ambients de Nova York'. Llegim-lo.

L'article ens parla d'una escena en què l'autora i la seva filla agafen un autobús en un barri negre de Nova York; segons l'autora, hi ha tres tipus de negres: els 'orgullosos' com Obama, els 'orgullosos de fer por', com Malcolm X, i els altres, 'els sense orgull', que estan convençuts que els blancs han vingut al món a fotre'ls. Segons l'autora, aquests negres són hostils (et poden atropellar, si ets blanc), no miren als ulls i tampoc no cedeixen el seient si hi ha una dona blanca amb una nina petita.

El següent que ens narra l'article és de quina manera una d'aquestes 'negres sense orgull' increpa l'articulista, tot perquè -sense cedir-li el seient perquè ella pugui seure amb la seva filleta- amb els moviments de l'autobús, li ha donat un copet al braç. La dona negra l'amenaça d'obrir-li el cap, cosa que faria, diu, si la nina no hi fos a davant. L'articulista li diu que 'és una merda de persona', cosa davant de la qual la negra calla, perquè 'una surrealista part d'ella mateixa sembla tenir-ho encara més clar que jo, que ella és una merda'. L'article acaba amb un dubte: l'autora es demana, il·luminada per la innocència de la filla, si no hauria estat més fàcil demanar disculpes després de la topada i estalviar-se tota l'escena. Etc.

És ben curiós: l'autora de l'article volia denunciar un 'cas de racisme invers', cosa que, al meu parer, ella ha comès amb el seu escrit. M'explico: l'autora ha difós prejudicis racials no basant-se en la raça -com faria un racista diem-ne clàssic-, sinó basant-se en els prejudicis racials de l'altre, és a dir, menystenint els negres no per negres sinó per racistes. Ha acabat fent el mateix que un racista però amb bona consciència. L'autora atribueix als negres una susceptibilitat -o hostilitat- contra els blancs basada en el racisme dels negres, i no en la seva suposada inferioritat racial. Allò que fa menyspreables als negres -o a alguns negres, els 'sense orgull'- ja no és una suposada tara que hereten amb la raça, sinó la tara moral que comporta el racisme envers els blancs. I atenció!: estic convençut que hi pot haver negres racistes, sí, i fins i tot és possible que la dona negra de l'escena citada fos racista contra els blancs, però la manera de denunciar això no és posar-se en el mateix pla que els suposats racistes, reproduint l'esquema mental, moral i retòric que suposadament es vol criticar.

Més que orgull necessitem intel·ligència.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carles Calero, fa mes de 9 anys

Bon anàlisi!

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris