cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 15°
15°

Rubalcaba

Rubalcaba va començar la seva carrera cap a les eleccions generals malament. Tenia la possibilitat de sotmetre's a unes primàries i així sortir davant de Mariano Rajoy amb un plus de legitimitat democràtica que l'hauria afavorit molt. Tanmateix es va estimar més optar per la feina bruta de claveguera i així liquidar la candidatura de Carme Chacón. Marca de la casa. Quelcom que demostra la manera de fer política que té. No debades, i així no es pot oblidar, estam davant del darrer personatge del cercle de poder del PSOE de Felipe González. Es tracta, idò, del classicisme socialista en estat pur. Aquests dies ho hem pogut tornar a copsar. El vell PSOE, i rodalies, s'està mobilitzant, com fa més de vint anys que no ho feia, per ajudar Rubalcaba. Li bastarà?

En contra seva juga l'àncora que és ZP. El president li suposa un llast de tant de pes que no es veu com se'n podrà desfer. És ver que té vuit mesos per endavant per desmarcar-se, si és que no s'avancen les eleccions. Però desmarcar-se de què i de qui? Dels governs socialistes dels quals ha format part? De Zapatero, que és qui el va recuperar del passat felipista? És impossible. No hi ha desmarcament que hi valgui. Per tant, l'àncora que li representa ZP continuarà llastant els seus peus cap al fons.

Però també és cert que Rubalcaba és un home intel·ligent. Extremadament intel·ligent, diuen els que el coneixen. Aleshores, una persona així es posa al front d'un projecte polític només per intentar no perdre per golejada?, només perquè el PSOE no rebi una altra -com diria Francesc Antich- pallissa de ca de casa externa? Per a tan poca cosa Rubalcaba ha fet la passa per ser candidat número 1 per Madrid i, per tant, virtualment també candidat a ser president del govern nacional? No és lògic pensar que Rubalcaba cregui que va a l'escorxador. Deu estar convençut que pot guanyar. O almanco treure'n prou per optar a pactes amb nacionalistes que el situïn a la presidència de l'executiu central.

Malgrat el mal començament que tengué, i el llast que suposa per a ell la nefasta gestió de Zapatero, necessàriament ha de pensar que té opcions de triomf. Si no, no s'hi posaria, al capdavant d'una operació tan complicada. El 22 de maig molts votants del PSOE ja li donaren la coça que tantes ganes tenien de donar-li. Les victòries del PP a capitals de província, províncies i regions -a molts llocs per majoria absoluta- ha estat el suficientment contundent perquè les cosses hagin estat alliberadores i fins i tot és probable que molts dels castigadors ja n'estiguin penedits. Hi ha haurà un reflux de vot cap al PSOE, en aquest sentit? Rubalcaba i el seu equip en deuen estar convençuts. Possiblement, a més, confiïn en la imatge del candidat mateix per recuperar l'ànim de les bases socialistes i posar-les així a la feina de fer vots, amb eslògans clàssics de l'esquerra-esquerra (el famós gir a l'esquerra). I, naturalment també, deuen confiar que, malgrat haver estat clar coresponsable del desastre del govern socialista, abandonar ara el govern i cercar un perfil propi diferenciat de ZP li podria donar suficient credibilitat davant dels votants de centreesquerra que, recordem-ho, són majoria en el país.

Ho té molt difícil, en resum, però tot indica que pensa que té opcions reals d'evitar un govern presidit per Mariano Rajoy. És possible que, com diu, en efecte tot estigui obert.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris