algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
16°

Una cursa oberta?

La versió 2012 de la candidatura socialista a la presidència del govern espanyol ja ha mostrat els primers símptomes d'incompatibilitat amb l'executiu socialista vicepresidit accidentalment pel candidat. Les contradiccions les veurem desmentides successivament per veus autoritzades de la pretesa socialdemocràcia espanyola, atès l'atzucac en què es troben: cal impulsar Rubalcaba sense desautoritzar Zapatero; cal projectar una nova manera mentre s'acaba de resoldre la vella, sotjada i manejada per les mateixes forces del mercat que el nou líder es proposa ara controlar. Els mitjans afins a l'esquerra han aclamat el discurs de dissabte, seduïts d'antuvi per la figura del veterà renovador. El partit ha considerat més oportú un ministre de Felipe González que una successora de ZP per mirar de neutralitzar l'efecte Rajoy -el principi actiu del gallec el volien basar més en la perseverança que en l'efectivitat, electoralment parlant, i el nou panorama els desconcerta tant que avui ja tot és culpa de Rubalcaba-; veurem quina credibilitat atorguen les urnes a l'acostament pretès amb la massa informe del 15-M, als advertiments al governant sistema bancari i al reclamat retorn a la sensibilitat esquerranosa que -això sí que ja ha tengut un cert efecte- vol evitar que el vot de càstig es transformi en escons abstencionistes que aplanin el camí al PP, com a la ruda Extremadura.

D'ara a les eleccions generals veurem una carrera paradoxal entre una formació política que lluita, encara amb posicions de govern, per escurçar les distàncies que totes les enquestes els atribueixen amb l'oposició. Amb un candidat ben valorat que surt d'un govern enfonsat en termes d'opinió pública contra un aspirant repetidor que encara no hem vist ben parat als sondejos -encara que el seu partit hagi arrasat en les darreres municipals i autonòmiques-. Totes dues propostes articularan discursos en clau bipartidista, com si no n'hi hagués d'altra, però hauran de ser conscients que el sistema electoral espanyol els pot obligar a haver-se d'entendre amb terceres opcions: catalanes, basques -atents a Bildu!-, canàries -són les tres clàssiques-... N'hi haurà més? D'aquesta idea, però, només els interessa parlar-ne, pel que pugui passar, en haver segat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris