cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Era Iniesta, any 1

Llàstima que l'ocasió sigui extraordinària (de fet, només s'ha donat un cop en la història, fins ara), perquè guanyar un Mundial de futbol té, entre altres avantatges, que pots omplir satisfactòriament la programació d'un diumenge d'estiu un any després, com van fer ahir tele 5 (amb L'any que vam viure un somni: quasi 5 hores) i la 4 (amb L'any de l'estrella: hora i mitja).

A part de les presentacions altisonants (del tipus: "un instant suspès en la història"), o teologicoesportives ("vam tocar el cel"), i de l'aprofitament diguem-ne extraordinari de tema col·lateral "Sara Carbonero" (a qui ni més ni manco que The Times culpà de la derrota espanyola davant Suïssa: no tenim memòria!), i de les imatges mil cops repetides, vam tenir ocasió de comprovar que Camacho és una figura televisiva perennement desaprofitada.

Enfront de les vaguetats buides (tot i que exitoses) de Del Bosque ("la nostra estratègia era ser tan concrets com fos possible"), el murcià, després de continuar indicant a l'àrbitre com havia d'haver arbitrat la final, un any després!, recordà com afrontà, des de la graderia, aquella final: "Teníem altres sensacions, perquè volíem que es ficàs un gol".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris