cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
20°

Una finestra a Damasc (1967)

"No podia recordar quin temps feia que estava malalt. El temps se li havia transformat en una dimensió capriciosa i hi passava alguns moments per tornar de seguida a una inquieta eternitat de febres, pors anomònimes i malsons retrobats. El temps era el cop de la llum del sol mig encegada pels llistons de la persiana, la forma tènuament retallada del tamariu africà, fora de la finestra i el blanc minaret de la mesquita al fons. El temps era una lluna blanca en un cel porpra. El temps era un rostre de dona i el contacte de les seves mans i també l'olor de l'aigua de roses. Però tots aquells símbols acabaven essent fugissers, es de- senfocaven i desapareixien... Al davant del llit, la finestra, amb els seus penjants de seda. Prop d'aquesta, un divà i un tamboret amb coberta de nacre. En el centre d'una paret blanca, hi havia el gran plafó d'estora blava que havia duit d'un dels seus viatges a Ispahan. Tot era allà conegut i tranquil·litzador: les cafifes de Bojara, les relluents majòliques, el petit grup de miniatures pintades de marbre, la simitarra de funda daurada que havia comprat a Alí, el fabricant d'espases. I aleshores, feble però clar, va sentir el crit del venedor de confitura i després la llarga i queixosa crida del muetzí, un poc distorsionada pels altaveus del minaret. Sobtadament, es va sentir feliç. Viu i feliç, amb una alegria gairebé infantil. Ell, el Selim Fathal·là seguia viu, en el seu propi llit, a la seva pròpia casa, a Damasc. Era estrany l'amor amb el qual s'aferrava a la seva identitat, el goig que allò li produïa, l'esforçada tasca amb la qual feia més sòlid el propi ésser. No era cap desfressa. Era una personalitat genuïna, orgànicament completa. Sense ella, s'hauria trobat solitari i perdut com algú a qui roben el germà bessó...".

Sembla que parlem dels moments actuals, dels moviments islàmics progressistes i d'alliberament que es mouen en països com Síria, el Marroc, Líbia, Egipte... El personatge d'aquest fragment literari és un activista del partit Baas, que tanta influència va tenir a l'Iraq sota el règim de Saddam Hussein i que perviu en la dictadura de Síria. Tot i que el relat The tower of Babel, de Morris West, es desenvolupa fa ara una quarantena d'anys, ens fa pensar en els moments actuals, quan tants ferits pateixen rere una persiana com la que més amunt es descriu. El conflicte, àrabs, Israel, polítics, dictadors, és explicat per la mà mestra d'aquest Morris West, una actualitat contemporània que, essent ja antiga, es perllonga eternament vers un futur del qual no es veu la sortida. Al final, tot el que resta és tal volta el fet de sentir-se arraconat i segur, com el protagonista, que encara que malalt, viu, tot escoltant el renou i veus del carrer, aquests moments plàcids, fugissers, de la nostra existència.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris