algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
13°

Una gran oportunitat

Les circumstàncies han volgut que el Partit Popular tengui davant seu una gran oportunitat. Una oportunitat històrica i transcendental per a Espanya i per a la convivència entre els espanyols. A les darreres eleccions autonòmiques, no només ha obtingut el Govern de les regions, sinó que s'ha investit d'un poder que va més enllà del simple mapa territorial, que ha tenyit de blau cel.

Des de fa temps, en els ambients conservadors es predica obertament contra la despesa i, fins i tot, balafiament de les comunitats autònomes. No entraré a discutir si l'estructura de l'Estat resulta cara ni si el dispendi es fa de manera incorrecta. No obstant això, és evident que una reducció de despesa corrent, en qualsevol empresa, sempre és beneficiós. En aquest sentit, una reducció d'aquest tipus de despesa a l'Administració publica, feta de manera adequada, pot anar en benefici de la qualitat dels serveis que ofereix.

A part d'aquest principi d'eficàcia, existeix un principi d'oportunitat, el qual és, sense cap dubte, el que ha regit i alimentat les creixents embranzides contra el poder autonòmic. L'oportunitat per a la crítica l'ha posada, en safata de plata, als sectors més conservadors, la crisi actual. Des del moment que la crisi, en principi financera, ha passat a ser una crisi finançada pels ciutadans, qualsevol discurs neguitós, per incert que sigui, troba una acollida més bona que la que tindria en una situació normal.

Però la gran oportunitat, de la qual parlava al principi, no li arriba al Partit Popular ni per un sentit de l'eficàcia ni per l'oportunisme d'acontentar els sectors més contraris a l'actual estructura de l'Estat. L'oportunitat li ve donada per una causa tan noble com és la del sentit de la història i la causa d'Estat. Parlam d'entroncar, novament, la realitat actual amb la tradició i el sentiment de cadascun dels pobles que constitueixen l'Estat, concepte que, per si mateix, em resulta ja suficientment atractiu per a qualsevol ànima conservadora. Però, a més, si aprofita la circumstància, pot dotar d'una eficàcia superior (eficàcia, signe de distinció de la dreta) la nostra... pell de brau, per utilitzar amb una imatge entranyable.

No es malpensin: a pesar de la ironia necessària en parlar dels conservadors espanyols, la proposta és seriosa. En el moment de la transició a la democràcia, per tal de fer compatible el desenvolupament de l'estructura de l'Estat i el reconeixement dels drets d'alguns dels territoris que l'integren, es va optar per l'estratègia del "cafè per a tothom" amb la pretensió de diluir, en una gran mar autonòmica, la reivindicació basca i la catalana. Ha funcionat a mitges, per dir-ho d'alguna manera. Però, la consciència col·lectiva que la qüestió no està tancada és evident i, ara, en un moment que la demagògia, amb l'excusa de la crisi, pot tenir un nivell alt d'acceptació, caldria aprofitar l'oportunitat esmentada al principi i caminar en el sentit positiu.
El Partit Popular, per primer cop en la història de la democràcia, està governant, al mateix temps, les comunitats de Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura i Cantàbria; per tant, dirigeix el destí de la totalitat dels territoris que constitueixen l'essència de la nació castellana. La Constitució de 1978 prohibeix expressament la federació de comunitats autònomes, segurament amb l'esperit d'evitar una hipotètica federació de països catalans o del País Basc i Navarra. Però el que no prohibeix, sinó que, ben al contrari, propicia, és que les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes pugin accedir a l'autogovern i constituir-se en comunitats autònomes. Aquesta és la gran oportunitat: una sola i gran comunitat autònoma.

No és necessari remuntar-se a la transhumància de la Mesta, ni tampoc a l'Escola de Traductors de Toledo, per comprovar que entre els territoris esmentats no existeixen raons per no formar una única unitat política. És suficient reparar en la transformació de Madrid, en el període democràtic, en un centre econòmic de primera magnitud i en el desenvolupament d'altres ciutats castellanes, per esbrinar-hi elements d'interconnexió nous que reforcen aquesta identitat. Seria fàcil dir que amb la creació d'una sola comunitat autònoma s'eliminarien quatre parlaments, quatre governs, quatre, quatre... Però, realment, el que s'aconseguiria seria crear un nou equilibri molt més real entre els habitants de l'Espanya interior, però, per damunt de tot, entre els pobles que conformen l'Estat. La partida és servida. Senyors conservadors, facin joc!.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pep, fa mes de 9 anys

Sí, seria molt interessant que la nació castellana s'independitzàs d'una vegada i se'n dugués amb ella el PSOE castellà d'en Tino i el PP castellà d'en Josserra.

Valoració:6menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 9 anys

La prohibició de federació de l'article 145 va contra els països catalans. La relació entre Navarra i el País Basc està prevista a la disposició addicional primera de la constitució espanyola.

A la unió dels quatre jo n'hi afegiria dos més: Múrcia i Rioja.

Algú creu que el nostre parlament no funcionaria si fossin 20 i no 59 diputats?

Valoració:9menosmas
Per borni, fa mes de 9 anys

Tem per mi que aquests peperos solament n'albiren una de sola unica i autonoma "nación" on fer-li la pell al brau

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris