cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
24°

Socarrats

Al capítol 120 del Llibre dels Feits del Rei En Jaume es parla de com, després de conquerida Mallorca, el rei va aconseguir la submissió dels sarraïns de Menorca, llegim en prosa esplèndida que uns missatgers del rei en negociaven el vassallatge "e aquell dia, a l'hora de vespres, fom nós al cap de la Pera, que és vista de Menorques.(...) E, quan venc que es volia escurir, enans que menjassen, haguem foc e dixem a aquests nostres que vinguessen tots ab nós e metem foc en més de tres-cents llocs per les mates, ça e lla, en semblança d'host qui l'albergava. E, quan açò viren los sarraïns, enviaren dir per dos vells als nostres missatgers e a què era açò d'aquells focs que es faïen al cap de la Pera. E dixeren los nostres que açò era el rei , qui era aquí ab ses hosts... (...) E, quan los sarraïns oïren açò, hagren gran temor entre si. E, quan venc el matí, dixeren que es sofrissen un poc, que en breu haurien resposta. E ells dixeren que ho farien".

De fet, el rei en Jaume només tenia uns pocs cavallers i criats, però així va ser com, per aquell engany, dia 13 de juny de 1231, Ibn Hisam, cadí de Menorca, va reconèixer al rei catalanoaragonès la sobirania sobre l'illa i va acceptar el compromís de pagar-li un tribut. El Tractat de Capdepera es va signar quatre dies després. L'estratagema de calar focs controlats a les muntanyes d'Artà havia acoquinat els sarraïns, que es van creure que un exèrcit nombrós era en disposició d'atacar-los. Diu la Crònica de Desclot al seu capítol 139 que el rei Pere el Gran empraria el mateix estratagema guerrer al Coll de Panissars, a la serra de l'Albera davant l'exèrcit del rei de França, Felip III l'Ardit, el 1285.

Habitualment des de ca meua veig les muntanyes de Mallorca, justament les que voregen la gran badia d'Alcúdia, a nord i sud, però avui la calitja em priva d'observar la zona cremada. Tres-centes hectàrees de terra calcinada són una gran pèrdua. N'hem perdudes tantes, de coses essencials pel camí de l'especulació! Les cròniques no diuen que les mates enceses per l'host reial provocassin cap incendi. Aquells homes, tot i ser bàrbars guerrers, eren astuts i devien actuar amb més prudència. No juguis amb foc, em deien de petit. En efecte, qui és atrevit es crema els dits. O més que els dits... I tan culpables o més són els qui prenen foc com els qui els donen l'esca encesa i s'aprofiten dels desastres. Que no volíeu àrees naturals? Idò, jau serres pelades. Retallar despeses supèrflues està bé; descosir, però, els teixits de vigilància i minvar el nombre d'efectius tindrà segurament conseqüències contràries a les desitjades.

Pere Quart (no el rei, sinó el poeta Joan Oliver, de la mort del qual fa ja 25 anys) va retratar amb realisme punyent la nostra facècia: "Caldrà refer els conreus i escarrassar-se. / Som quatre gats malavinguts / i me n'estic veient una muntanya". ("Noè"). La muntanya que ens ve damunt d'un temps ençà!

No sé si ara els d'Artà i de Maria, però molts dels incendis que malauradament flamegen els estius de la nostra geografia són provocats. Hi ha molts piròmans per aquestes contrades. Focs planificats que ens han anat desfent les Illes. Paisatges calcinats de la nostra memòria col·lectiva, perquè no ens hi puguem mai més reconèixer. Identitats malmeses per un vent sec de ponent que ho abrasa tot: ens minoritza, redueix, ofega lentament. Ho fan, sí, amb el català, la llengua pròpia del país, en benefici de l'espanyola per tal que, en morir les flames, tot sigui un mateix "páramo". Tots iguals dins "la Nación única e indivisble". Això sí: en nom de la llibertat, del dret a elegir, posem per cas, entre un idioma universal i una modalitat escafida d'una llengua sense utilitat, pagesívola i socarrada.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per orfes, fa mes de 9 anys

"En aquesta obra pròpia no hem d'esperar ajut de ningú... no hem de refiar-nos dels altres. Som nosaltres mateixos que hem de salvar el nostre patrimoni nacional, la nostra cultura renaixent, el tresor de la nostra història." [Pere Quart]

Valoració:6menosmas
Per VVV, fa mes de 9 anys

Lo millor que li pot passar a una llengua és que sigui d'anar per casa, com unes espardenyes descosides...

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris