algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Sobre el català (en general)

Posem-nos en situació (és un joc innocent). Suposem que la llengua castellana, l'espanyol, és objecte de restriccions en el seu ús en algun indret del mapamundi. Sembla lògic que l'Estat espanyol, pels mitjans que estimi oportuns -l'Instituto Cervantes, per començar-, miri de corregir aquesta circumstància. L'Estat espanyol sent l'espanyol com a una de les parts més valuoses del seu patrimoni -i no sols cultural, també polític i econòmic-, i no dubtarà a defensar-lo en qualsevol situació. La substitució de l'espanyol per l'anglès a Filipines seria ara mateix impensable. L'Espanya actual és lluny de la indigència històrica que explica l'abandó de la llengua castellana en aquells territoris.

Substituïm espanyol per català. El paper que assumeix l'Estat espanyol respecte de l'espanyol, qui l'hauria d'assumir en el cas del català? Ja sabem que no es pot transferir literalment la qüestió de l'espanyol, amb tot d'estats que el protegeixen, al català, una llengua pròpia d'un petit estat, Andorra, i d'algunes comunitats, en les quals sobreviu en condicions desiguals. La qüestió de l'estat és fonamental, sens dubte, però les llengües que no gaudeixen de la protecció d'un estat fort, bé han de bastir la seva pròpia enginyeria de supervivència. La tecnologia pot ser i és fonamental per a aquesta supervivència. Però al darrera -o al davant, més ben dit- hi ha d'haver uns poders polítics i unes societats civils que se'n responsabilitzin.

En el nostre cas, les possibilitats de fer-ho mancomunadament no sembla que s'hagin explorat a bastament, fins a les darreres conseqüències. Diríem que aquestes possibilitats, pel que fa a l'existència d'un petit estat amb el català com a llengua oficial, encara tenen molt de territori verge. Però també començaria a ser hora de plantejar-nos el repartiment de responsabilitats en les comunitats catalanoparlants de l'Estat espanyol. En aquest sentit, la situació no és ben bé esplendorosa. El moment demana una nova actitud que permeti mesures més eficaces (i que passen per deixar de ser tots plegats tan pusil·lànimes).
Per exemple, sota la presidència de Pasqual Maragall al Principat i de Jaume Matas a les Balears, es varen fer estropells aparatosos, que en aquestes illes suposaren la pèrdua d'un territori que no s'ha pogut recuperar. Encara no hem processat adequadament aquells fets per extreure'n alguna pista sobre el compromís del PSC amb el català (en general i no només al Principat).

D'altra banda, ignoram si CiU ha estat sempre suficientment curosa en les seves enteses polítiques amb el PP pel que fa a l'estat general de la llengua (i no tan sols al Principat). Més clara ha estat l'actitud d'ERC, notòriament sota la presidència de Carod-Rovira.

Etc. És menester que ens acostem a un plantejament rigorós de la qüestió, que ens menaria a preguntar-nos si Catalunya hauria d'assumir, respecte del català a l'Estat, el paper de l'Estat respecte de l'espanyol. En alguns aspectes ja l'assumeix, però és dolorosament clar que la llengua no gaudeix del mateix grau de protecció en tots els territoris en els quals hi ha gent que la té per pròpia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Capó, fa mes de 9 anys

Bèlgica i Holanda varen signar el Tractat de la Llengua Neerlandesa. Si Espanya vulgués defensar el català ja fa molt de temps que hauria d'haver proposat a França, Itàlia i Andorra la signatura del Tractat de la Llengua Catalana.

Valoració:32menosmas
Per Cucala., fa mes de 9 anys

A les Filipines, 1898, només parlaven castellà (castila) els soldats i civils espanyols que vivien allà.
Els tagals i altres pobles continuaren només amb les seves llengües. Només els que treballaven directament pels espanyols, capataços, agents, administratius, ... parlaven una mescla que es deia "chabacano", que fuits els espanyols, ben aviat es va perdre essent substituida per l'anglés a molts de llocs.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris