algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

Contra les presentacions prefabricades

Un partit contra el PowerPoint o, més ben dit, un partit contra tota mena de presentacions fetes d'avantmà. Aquesta és una de les novetats de la setmana. Un professional de l'àmbit de l'entrenament de persones per a parlar en públic -i que no sembla tenir gaire feina- diu encapçalar un grup de ciutadans que han decidit fer un partit polític que té com a principal objectiu eliminar la malaltia -contagiosa- d'acompanyar qualsevol discurs amb les maleïdes transparències fetes amb aquest o d'altres programes i que -segons ells i molta altra gent- només serveixen per a enfosquir el contingut d'allò que es vol comunicar.

Asseguren que, en el 95 per cent dels casos, el mateix discurs sense transparències és molt millor que amb aquesta casta d'ajuts i que volen defensar els milions de persones que cada dia són castigats amb alguna d'aquestes presentacions. Ho han fet a Suïssa, perquè volen que sigui un partit d'abast global i resulta que allà no hi ha cap requisit per apuntar-se a una formació d'aquesta classe. Entre els seus primers objectius està fer un referèndum que prohibeixi l'ús de les presentacions prefabricades i, com a gran argument, diuen que per culpa seva cada dia es tuda una milionada d'euros, i que professionals de tota mena i professors se senten obligats a fer la seva feina amb powerpoints per evitar veure's estigmatitzats si no ho fan. Però, sobretot, volen arribar als mitjans i crear estat d'opinió en contra dels powerpoints. I sembla que poc o molt, de moment, ho han aconseguit, vull dir, això d'arribar als mitjans.

Fins aquí, res de nou. Ja fa molt de temps que va començar la croada contra aquesta mania i, de tant en tant, en els mitjans surten crítiques -de vegades ferotges- contra el powerpoint. Ara fa poc més d'un any, es va armar un cert rebombori sobre les conseqüències -no sempre bones- que ha suposat, per a l'exèrcit americà a l'Iraq i l'Afganistan, l'aparició d'un nous guerrers, els anomenats PowerPoint Rangers, dedicats exclusivament a fer presentacions d'aquesta classe i que substitueixen informes i plans. Però la cosa ve d'enrere: el primer que en va renegar va ser el creador del programa del qual va nàixer el PowerPoint, però si cal fixar un origen de la qüestió escrit i publicat, no seria equivocat assenyalar un llibret, publicat el 2003, d'un dissenyador gràfic, Edward Tufte, anomenat The Cognitive Style of PowerPoint i en el qual, entre d'altres menuderies, s'apunta a una d'aquestes presentacions com un dels principals responsables de l'accident del transbordador espacial Columbia, atès que el problema que va causar l'accident, tot i que estava ben identificat, va quedar amagat per mor de l'estructura de les transparències en les quals era enumerat. Tanmateix, i sigui dit de passada, el(s) fundador(s) d'aquest partit antipresentacions, a més de descriure el problema, també intenta apuntar la solució i, francament, si a un hom se li va arrufant el nas a mesura que progressa en la lectura dels arguments, quan arriba a la solució que proposen -tornar a fer servir el guix o els retoladors- no aconsegueix eliminar-ne la sensació, més aviat tot el contrari.

En resum, tot i que ja fa estona que no faig servir powerpoints, encara que no passa dia que no me n'hagi d'empassar algun, em fa l'efecte que no m'apuntaré a aquest partit, per moltes i variades raons, entre les quals no ocupa un lloc menor el principi grouxomarxista relatiu a ser membre d'un club que t'accepti com a membre. Bromes a part, no crec que hagin triat un bon moment per a fer un partit (un altre!), justament quan tots els indicis apunten de manera contundent que -com a forma d'organització social- això dels partits polítics necessita una clara i profunda transformació. L'únic que tenen en comú amb les noves tendències és que ells -els fundadors del partit anti PowerPoint- també estan indignats, però només contra aquesta cosa ben concreta, la qual cosa, vist el panorama actual, diu molt poc en favor de la seva amplitud de mires. Per començar, i per comptes de batejar-se en contra d'alguna cosa, que sempre és negatiu i contraproduent, per ventura hauria estat molt millor sortir amb un nom com ara "Indignats amb el PowerPoint" i, és clar, amb una forma d'organització diferent de la d'un partit polític tradicional. No sé si haurien guanyat credibilitat, però segur que no n'haurien perduda. No podien.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris