algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Caritat per als catalanoparlants?

Quan era jove i conservava encara una certa capacitat d'indignació, la cosa que més m'irritava era que els drets que considerava inalienables de les persones -el de la salut i el de l'educació principalment- haguessin de dependre de la voluntat i de l'acció caritativa d'altres persones i de les organitzacions no estatals, i no de les obligacions que un Estat modern ha de tenir vers els seus ciutadans. Amb el temps i, amb l'arribada de la democràcia, es va augmentar, en general, la consciència que havia de ser l'Estat amb els diners de tots -amb els imposts- el que havia de procurar i, fins i tot, garantir la igualtat de drets i d'oportunitats. La democràcia, tanmateix, estimulà també allò, moltes vegades tan poc definit, que ha vengut a denominar-se acció civil, i així, a poc poc, començaren a proliferar associacions i organitzacions que venien a subsidiar l'Estat.

Eren els amics dels aucellets, del ball de bot, de l'òpera, de la petanca, del teatre, del nins del Brasil, de les sevillanes, de les xeremies, de l'alpinisme, de les rondalles, dels ases mallorquins, dels ferrerets, de la glosa, del català. Una característica comuna de totes aquestes organitzacions auxiliars ha estat que les quotes que han abonat els seus socis han esdevingut absolutament insuficients per fer front les despeses necessàries per aconseguir els seus objectius. Nasqué -feren néixer- la molt fructífera idea que era el Govern el que havia d'ajudar monetàriament, o procurant llocs de feina per als seus afiliats i dirigents, aquestes associacions. La complexitat de la tasca que s'havia de realitzar imposà un altre tret complementari en algunes de les esmentades organitzacions: la professionalització parcial o total dels seus dirigents. Era, probablement, necessària, però aquesta professionalització anà en detriment de l'estima que havien merescut dites organitzacions formades, al principi, per voluntaris. Totes, ja dic, necessiten ara l'ajut del Govern de torn. Ha estat, ben mirat, una envitricollada convivència i connivència la que hi ha hagut entre aquests grups i el Poder. També s'ha produït sovint una lamentable confusió entre quines són les funcions pròpies de l'autoritat i quines convé deixar a la iniciativa privada. Ha estat un equívoc tan gros que els que creim que tenim tot el dret d'aquest món de defensar la manera pròpia de comunicar-nos -la llengua- hem acceptat la caritat i l'ajuda governamental per a algunes associacions com un succedani d'un dret del tot legítim. Abandonem, però, si us plau, l'argumentació fins ara seguida i diguem que, a hores d'ara, no crec que hi hagi ningú que posi en dubte la intel·ligència de l'estratègia que el PP de les Illes ha utilitzat en les passades eleccions.

A més de saber donar tota la culpa de l'atur al senyor Zapatero i de fer l'ullet a aquells -un grup ben nombrós, lamentablement- a qui els emprenya el bilingüisme i que no veuen cap necessitat d'aprendre català, ha sabut dir, com si ells no en tenguessin cap culpa, que l'administració s'ha engreixat de manera absurda i s'ha carregat de despeses i de personal per complir unes funcions no imprescindibles. Amb aquestes promeses o aclucades d'ulls electorals no ha calgut ser un linx per endevinar quin serien les primeres decisions del nou Govern: llevar ajudes -almoines- al català, a la llengua minoritzada, a la llengua odiada per molts dels que no l'han sabut o volgut aprendre bona i poc volguda per bona part d'aquells que seria lògic, digne i raonable que l'estimassin. Davant aquestes accions i direccions governamentals que eren, ja dic, del tot previsibles, no hauríem de caure, pens, els qui creiem que ni nosaltres ni la nostra llengua som de segona divisió, en un parany que ara ens amenaça. No hauríem de plorinyar per la caritat o l'almoina subsidiaria perduda.

Hauríem de demanar, més tost, purament justícia. Una justícia que el Govern ens ha d'atorgar fent complir, al menys, les lleis que ja hi ha. Una normativa i una acció que deixi de protegir i fins i tot premiar amb càrrecs els qui reclamen el dret d'ignorar la llengua pròpia de la nostra Comunitat. Unes lleis que ens garanteixin, als catalanoparlants, que, quan anem a l'escola o a veure el metge, el jutge o, ai!, el Conseller, no tenguem la necessitat de trabucar la llengua. Tant de bo que a partir d'ara en lloc de pidolar almoina puguem dir: Adéu caritat! Benvinguda justícia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per jordi l, fa mes de 9 anys

Endevinalles sobre mallorca. Per posem 5 euros de compra, o 10, un cromo amb una endevinalla (jocs de paraules, dites tradicionals, coses que facin despertar l'interès per la cultura i la llengua sense discriminar directament a ningú.. menys pel fet que si un no s'interessa per la llengua ni entendrà l'enunciat). Enlloc d'emprenyar-vos per qui fa o deixa de fer què, potser podrieu pensar positivament: què de bo podeu rumiar i mirar de realitzar. no calen doblers per fer moltes coses bones, només parar i rumiar. associar-se, pensar, fer coses, amb esperit positiu. veure la pega i queixar-se és on es comença, no on s'acaba. I no costa tant fer coses. Però calen peus de plom: una pixada fora de test i tot sen va a..*** Si us penseu que l'estat no té ben rumiat tot el que fa us equivoqueu, i en absència d'un estat que vagi a favor de la nostra llengua som nosaltres que ens hi hem de posar.

Valoració:-2menosmas
Per Foner., fa mes de 9 anys

Estau segurs que com més ens enfrontem, més ens respectaran. S'ha acabat el mallorquinet manso i "Conco Tom"! NO RESPONDRE MAI A RES EN CASTELLÀ: "Eso dueleee..., dueleee!", pensen. Clar, com que no hi estaven avesats.

Valoració:0menosmas
Per Al·lot, fa mes de 9 anys

Ni a l'únic diari en català que tenim a Balears podem viure tranquils sense forasters inadaptats i pan-castellanistes, ni aquí podem, és gros això.

Aquesta "bona educació" o "amabilitat" mallorquina ja fa molt d'oi, hem de començar a mostrar collons, això és un diari en CATALÀ, l'ÚNIC que tenim, i les normes haurien de dir clarament que l'única llengua permesa per comentar és la LLENGUA CATALANA.

Qualsevol país del món té clar això, tots tenen ben clar que la seva llengua s'ha de respectar. Per què nosaltres hem de ser tan porucs i "simpàtics"?

No els basta amb tots els diaris forasters que tenen ells, han de venir aquí a emprenyar a l'únic diari que tenim nosaltres, perquè ja se sap que el caràcter castellà consisteix precisament en això, anar fins al darrer territori possible a imposar-hi la llengua castellana per dret de conquesta.

dBalears.cat, despertau, una mica més de collons, per favor.

Valoració:-2menosmas
Per martorell, fa mes de 9 anys

És necessari no fer cas dels escrits que vénen en castellà, ni llegir-los: som en un diari en català. No ens importa si ens ataquen o ens defensen; ja que, en aquest darrer cas, la cosa millor que podria fer per a defensar-nos qui envia el comentari, si no pot o no vol fer-ho aquí en català, seria entrar en els diaris espanyols. L'ajuda més bona per a una llengua és usar-la. Fets -catalans- i no paraules -forasteres.

Valoració:0menosmas
Per martorell, fa mes de 9 anys

No puntueu ni contesteu comentaris fets en una llengua altra que el català; ha començat la guerra: no es pot confraternitzar amb l'enemic que ens vol destruir. Per molta comentera que facin. Sabem que costa aguantar-se; però hi ha d'haver un canvi, a aquesta gent no li importen les nostres rèpliques, és molt més contundent el nostre silenci. Per a una situació d'emergència, accions d'emergència. Que aquí s'hagi d'escriure en català és una qüestió prèvia i que els demostrarà que aquesta llengua és útil, necessària i imprescindible.

Valoració:3menosmas
Per en Joan, fa mes de 9 anys

Krispin, te lo voy a decir en castellano para que lo entiendas. Si vivieses en el País Vasco, irías con mucho cuidado de manifestar estas posiciones fascistoides. Es la suerte que tienes de vivir en Mallorca.

Valoració:0menosmas
Per KRISPIN, fa mes de 9 anys

Esto me encanta, jajaja, cuanto caso me haceis....lo dicho, un puñado de burgueses con pocas preocupaciones reales.

Valoració:1menosmas
Per jordi L, fa mes de 9 anys

Potser en algun racó de món hi ha hagut alguna iniciativa similar destinada potser no a salvar cap llengua si no a ser educat i cortès. Una variant podria ser repartir "cromos" per col·leccionar en un àlbum sobre imatges boniques a partir d'una compra mínima si .. Però és complicat! Sembla que sigui lícit gastar molts diners per la via dels impostos en llogar un local i contractar un personal per portar un expert a qui ningú anirà a escoltar per dir el que ja sabem sobre la llengua, però si els mateixos diners es gasten directament en fer útil la llengua al carrer cauren pedres de tot arreu. La única bona notícia és que les pedrades demostrarien la utilitat de la iniciativa.

Valoració:2menosmas
Per jordi L, fa mes de 9 anys

la necessitat marca l'ús. Si els usuaris d'una llengua volen que sobrevisqui cal que la facin necessària, és a dir, que l'utilitzin. Si a més volen que els "altres" l'usin també calen iniciatives destinades a incorporar-los, perquè aprendre una llengua és un esforç que si no es veu coma necessari no es realitza. A l'estiu es pot fer cinema a la fresca en català en alguna plaça, o repartir quaderns amb traduccions de les paraules més útils o fer gincames o vés a saber què, però possiblement els passavolants o gent establerta que usin el castellà simplement ho veurien com algo que no seria per ells i ja està. Demanar ajut de l'administració és demanar que de la contribució una part vagi destinada a la llengua. Si qui mana no participa de la idea ja hem begut oli. Però queda una tercera via que faria la llengua útil al carrer, i mereixeria l'esforç per als mandrosos, i més en els temps que corren. Mesura temporal, si es vol, i per la via dels impostos però sense la participació de l'administració. Però cal vigilar molt amb les paraules amb què es defineixi, per no ser acusats de discriminació i sí que sigui vista la participació voluntària dels que hi fossin implicats. això és: un descompte p.ex. del 5% en botigues pel fet d'adreçar-se en la català al dependent. descompte que correria a càrrec del botiguer com a "impost" auto-imposat per la llengua per fer-la útil i mirar d'atreure com a mínim l'interès del forani en almenys provar d'usar-la. Que a la pràctica amb els que parlen sempre català no es faci el descompte i només amb aquells q fan l'esforç? val. que potser més que un descompe sigui un recàrrec pels que no l'usen? val, si no es veu. que tot plegat acaba com el rosari de l'aurora? Si fa soroll i demostra a tothom (enganxines, fulletons..) que l'ús de la llengua fa la convivència més fluïda i amena, caure "més simpàtic" al botiguer, doncs encara haurà servit d'alguna cosa. La premsa de madrid no tardaria en titllar-ho d'infern a la terra i potser no es podria ni endegar, i comentar la idea per aquí segurament no és la millor opció pq és esbombar-la de bon començament a oïdes també dels qui voldrien la llengua desapareguda. En tot cas només és una idea. Potser se'n podria aplicar alguna variant. O no. Però el pitjor que es pot fer és no fer res.

Valoració:2menosmas
Per Cocou., fa mes de 9 anys

S'ho llevin del cap. Mentre els espanyols no puguin concebre ni entendre que un pot parlar, viure, llegir, escriure, aprendre, ensenyar, estudiar, tertuliejar, enamorar, criar els fills, pregar, entre altres coses..., i fent-ho sempre en qualsevol de les altres tres llengües que hi ha en aquest país que no siguin "el castellano", no s'arreglarà res.
Ernesto Giménez Caballero (aquell que es va inventar allò de "el contubernio judeo-masónico" i "Franco es el centinela de Occidente") va escriure devers el 1950-60 aquesta perla que la gent lloava: "España ya estaba en el Plan de la Creación del Mundo".
Ja me'n direu una de més bona!

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris