nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 16°
19°

El pas de les dècades (1886)

"Deu anys són una etapa, no només en la vida de l'individu, sinó en la de les nacions. Deu anys comprenen un període de renovació; deu anys rara vegada córren inútilment, i el que mira vers el darrere se sol sorprendre del camí que ens fa en el decurs d'una dècada. Però així com hi ha persones, hi ha llocs per als quals és insensible el pas d'una dècima part del segle. Allà estan els Pazos d'Ulloa que no em deixaran mentir. La gran furonera desafiant el temps, que ha romàs tan feixuga, tan ombriva, tan esquerpa com sempre. Cap innovació útil o bella en el mobiliari, a l'hort, a les terres de conreu.

Els llops de l'escut d'armes no s'han apavaigat; el pi no treu branques noves; les mateixes ones simètriques de l'aigua petrificada banyen els estreps de la font senyorial. En canvi, el poblet de Cebre, retent culte al progrés, a atès les millores morals i materials, segons diu un il·lustrat de la vila que fa de corresponsal per als diaris d'Orense i Pontevedra. No es parla ja de política només a l'estanc: per això ha estat fundat un cercle d'instrucció i esplai, arts i ciències, i també hi han estat establertes algunes botiguetes que l'home abans esmentat anomena basars. És veritat que els dos cacics encara continuen disputant-se el mateix i esquifit imperi; però ja sembla cosa segura que el Barbacana, representant de la reacció i la tradició, ha cedit terreny al Trompeta, encarnació vivent de les idees avançade s i de la nova edat. Diuen alguns malintencionats que el secret del triumf del cacic liberal es troba en què el seu adversari, avui canovista, es troba ja extremadament vell i malaltís, havent perdut bona part de la seva força, i de la seva indomable, alhora que traïdorenca, condició. Sigui com sigui, el cas és que la seva influència va minvada i fluixa". Una dècada.

El pas inexorable del temps. La por de les xifres. Els animals no saben calcular la vida i la mort. Els homes ho tenen clar... Esperança de vida de vuit dècades, en els millors casos. Difícil, molt difícil és acabar la que fa nou. Però els espiritualistes diuen que per aquí només hi estam de pas i poc importa la roda de les dècades. En va viure quasi set l'autora de la novel·la Los pazos de Ulloa, de la qual en comentam aquí un fragment. De fet li mancava un any per arrodonir les set dècades. I això que era una dona vital, extraordinàriament vital, que no només estava present en els àmbits literaris sinó també en els moviments socials i culturals i de defensa dels drets de la dona. Fou catedràtica de literatura a la universitat de Madrid (és una anècdota que el nostre poeta Guillem Colom es va haver d'examinar amb ella) i no és cap secret que la seva vida íntima fou qualificada en aquell temps d'escandalosa, essent conegudes les seves relacions amb Pérez Galdós i Galdiano.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris