algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Elegància, generositat i convicció

Aquestes, segons els experts són les tres principals virtuts que han caracteritzat el passat i el present de l'Atlhetic de Bilbao. El funcionament i la posada en escena d'aquest club -ho hem vist amb motiu de les eleccions a la presidència- tenen un grau de fascinació de tal magnitud que el converteixen en icona de societat, en referent que ens podria ajudar a aclarir la relació de l'esport amb el país, el paper dinamitzador del futbol com a generador d'emocions i de relacions amb els país. En aquest cas, parlam d'un club entès com un referent cultural que enquaderna mirades i projectes diferents que conviuen en un mateix territori. Dijous matí m'havia citat amb alguns per parlar de futbol, casualment una estona abans d'iniciar aquella tertúlia vaig trobar-me amb un amic que justament aquell dia s'havia de veure amb el president del Mallorca.

Em referesc a un personatge conegut i popular de la vida social i política illenca, un bon afeccionat al fubol que ha compartit diverses experiència professionals amb l'actual president mallorquinista. Són amics, però no tenen les mateixes afinitats futbolístiques. Coincidírem, no obstant això, que l'ambient del Mallorca està enrarit i no destil·la confiança. Tampoc no té ningú que els defensi des de la convicció ni des de altres trajectòries al marge del negoci o l'esport. El Mallorca com idea, com a projecte, com a passió, com emoció col·lectiva no es treballa, i va limitant la seva personalitat a una empresa, a un negoci, a un projecte que només aspira a sobreviure. El futbol, tal com s'ha interpretat comercialment els últims vint anys, és a punt de desaparèixer perquè ha sucumbit a la urpes del mercat i dels mercaders. Per mantenir una part del teixit comunicatiu i per alimentar les macropassions esportives sobreviuran aquelles entitats de caràcter multinacional i global (Milan, Reial Madrid o Chelsea), conjugades amb altres de caràcter identitari i amb vocació de representar l'ànima d'un territori (com són ara l'Athletic o el Barça, per posar alguns exemples).

La resta d'entitats només podran aspirar a ser de segona categoria en l'imaginari col·lectiu, però fins i tot per ocupar aquest espai també serà imprescindible treballar a fons els valors humans que calen per desenvolupar la intel·ligència esportiva. Entenem que el Mallorca arrastra la seva història, un passat que sembla més aviat una càrrega, un impediment per seguir avançant. La memòria d'aquesta entitat va morint en un clima de tristor, precisament perquè el passat està relacionat amb noms i moments rellevants, però la majoria de seguidors actuals saben que el Mallorca només els pots oferir entreteniment, però no èpica, ni passío, ni implicació, ni emoció. Malhauradament, el Mallorca, té una imatge deteriorada per la crisi, però sobretot està en crisi perquè no inspira, no lidera, no comunica i no il·lusiona. A Palma, il·lustres dirigents i esportistes com Llorenç Serra Ferrer o Laudrup han anat apagant la seva veu i van deixant d'interessar a l'opinió pública, en part perquè no acabam d'encaixar-los i no tenen un lloc a la prestatgeria de les nostres emocions, ni dels valors, ni de les virtuts que avui exigim a aquells que aspiren a representar-nos.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ..., fa mes de 9 anys

Deia el senyor Moll que el Diccionari, que havia començat amb mossèn Alcover, "s'hauria de vendre amb recepta". Som davant d'un exemple que demostra que a segons qui no li convé, l'Alcover-Moll, si no és capaç d'entendre el tipus de diccionari que és i que, com es pot veure, inclou barbarismes; cosa que no vol dir que sigui adequat de fer-los servir en totes les ocasions, per molt que apareguin en aquest diccionari; per això, ja ens diu clarament que "el seu equivalent català és arrossegar".

Valoració:0menosmas
Per Diccionari, fa mes de 9 anys

(Alcover) http://dcvb.iecat.net/
ARRASTRAR v. tr.: cast. arrastrar.
|| 1. Arrossegar.
|| 2. Tirar trunfo, en certs jocs de cartes, per obligar els altres jugadors a tirar-ne.
Fon.: É™rÉ™stɾá (pir-or., or., bal.); arastɾá (occ., Maestr.); arastɾáɾ (val.).
Etim.: pres del cast. arrastrar. És un castellanisme introduït modernament; el Dicc. Nebrija, ed. de 1585, ja el duu, però no surt en els documents dels segles XVII i XVIII, o hi surt molt poc. El seu equivalent català és arrossegar.

Valoració:3menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 9 anys

arrastra?

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris