cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
23°

El model televisiu

Com amb tants d'altres àmbits -segurament amb tots-, amb la televisió el suposat "model" ha consistit en la improvisació. Així va fer IB3 Jaume Matas i així va fer Televisió de Mallorca Maria Antònia Munar. Sense pensar-hi gaire. Ell va anunciar la seva tele i ella, com sempre, va pensar que no podia quedar-se mans quietes i que volia també la seva. I així es varen improvisar totes dues. Més per voluntats polítiques que per raons socials. Però, com sempre i en tot, en cap moment no hi va haver reflexió seriosa sobre el tipus de televisió -si és que n'hi havia d'haver algun, que per ventura allò millor era que no- que calia, que podíem permetre'ns i quins objectius havia de perseguir. No: tiraren endavant i ja ho veurem, confiant de no haver de dir ni pensar mai allò que Déu ens guardi d'un ja està fet. Idò, justament és com estam ara. Amb el ja està fet.

Ara toca fer com si ens sobrassin les televisions públiques. El PP tanca la de del Consell Insular de Mallorca i, extraoficialment, alguns dels seus membres ja conten que "l'altra", o sigui IB3, haurà de sofrir serioses retallades. Més encara, vull dir, que les que ja ha sofert. Hem passat, idò, de l'exuberància a l'anorèxia televisiva en cinc anys. El trànsit a velocitat de vertigen retrata l'alçada de la classe política de la regió i de la província insular.

Les televisions públiques no són ni cares ni barates per si mateixes. Del que es tracta és de saber per a què es volen i posar els doblers necessaris per assolir els objectius definits. Però, és clar, si no se sap per a què se les vol, és impossible que serveixin per a res, que és el que més manco està passant. Que no siguin cares ni barates no vol dir, emperò, que no s'hagi de tenir una bona butxaca pressupostària per afrontar el repte de fer televisió. Això és la primera de les condicions que els polítics haurien de tenir clares, si és que de veres volen televisions públiques amb cara i ulls. Que costen molts de doblers.

Depenent del model, en costaran més o en costaran manco. Per exemple, Televisió de Mallorca té un pressupost d'allò més modest, 10,1 milions per a enguany (i per a l'any passat igual) que resulta que és molt barat per la programació i servei que fa, o feia. Ara, és el tipus de tele que és. Perfecte quant a la definició del seu target però que arriba al nombre molt limitat de persones a què arriba. És clar, el que no es pot fer és avaluar TM en termes quantitatius d'audiència. Perquè, si ho feim, entram en un tipus diferent de televisió. Què ens estimam més: el model diguem-ne "expansiu", aquell propi dels ens autonòmics com TV3 fets a imatge i semblança de la dilapidadora de recursos públics que és TVE? Idò, aleshores convé tenir molt clar que això costarà cada any una pasta enorme i que amb els 60 milions que es donen a IB3 no es podrà aconseguir mai l'objectiu. Així de senzill. La qüestió essencial és, consegüentment, saber el model que volem.

Saber el model... si és que n'hem de voler algun, de model. Perquè també podria ser que el poder polític pensi que, després d'aquests anys de tanta televisió pública, sigui hora de tancar. Serà, en aquest sentit, el tancament de TM la primera passa per a una posterior -sempre que Mariano Rajoy sigui president del Govern central amb majoria absoluta parlamentària- privatització d'IB3 -fruit d'una llei nacional que ho permeti-, que quedaria en mans de grans operadors, no necessàriament televisius?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Josep Planas G, fa mes de 9 anys

Amb l'objectiu (target) de mantenir la digníssima linia de programació que l'hi ha sabut donar la direcció de Marisa Goñi; amb informatius de proximitat de qualitat i un equip de programadors que l'han allunyat d'aquella casta d'escombreria que s'esforça a captar l'audiència amb el format televisiu que es basa a donar com a normals les baixes passions: Estudis d'audiència del 2007 mostraven que 230.000 persones seguien les emissions, 100.000 ho feien diariament, i assenyalaven una tendència a seguir creixent, mentre només la meitat dels televisors de l'Illa la tenien sintonitzada. Per això cal estar indignat amb la decisió del PP, i exigir a la dignitat del Consell de Mallorca que no es tanqui RTVM. Encara menys quan per fer-ho ara Maria Salom parteix de l'ofensa de substituir la directora per la persona de qui tal vegada sigui vera que estarà molt ben qualificada professionalment per enllestir acomiadaments, però que políticament representa una opció bel·ligerant amb la llengua catalana pròpia d'aquesta terra.

Valoració:0menosmas
Per Present, fa mes de 9 anys

Jo demàn: Ara, amb els nostres imposts, els contribuients balears què pagam més, tv publiques insulars o peninsulars?
Gràcies

Valoració:0menosmas
Per Moner, fa mes de 9 anys

Maria Antònia Munar i Jaume Matas, si sabien el que volien.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris