cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
22°

Tornen “sin complejos”

Feia estona que no sentíem ningú marcar territori amb la consigna "sin complejos". Si no vaig errat -si la memòria no me'n fa una de les seves-, la primera vegada que aquesta fórmula d'ostentar autoritat i espanyolisme saltà a l'olla va ser de boca del president José María Aznar arran d'haver hissat a Madrid la bandera espanyola més extensa de tota la història. Aquell "sin complejos" d'Aznar, que alguns tradueixen al català com "sense escrúpols" -i d'altres, malèvols, "sense vergonya"- revelava una manera de governar una mica massa fatxenda, amb el perill de fer llenegar allò que volien sublim de cap al grotesc o el pintoresc. Sembla mentida com un cabdill pot posar a rodar una manera de comunicar-se amb el món a través d'una consigna que, analitzada al laboratori de la semàntica, és una espècie de beneitura.

Aquell crit una mica inquietant i una mica ridícul recordava als més vells expansions de crispació nostàlgica -per exemple: "Con las mismas banderas", etc. Ben mirat, ha acabat caracteritzant una legislatura d'Aznar en què també es va emprendre heroicament -i amb èxit- la reconquesta de l'illa de Perejil, o es varen sentir justificacions per a la guerra contra l'Iraq com aquella que demandava per a Espanya un vell somni imperial, "el lloc que li correspon en el món". Eren rebrots d'una ideologia que s'acabaria de cuinar i confitar a la FAES, el gran focus de pensament occidental i cristià impulsat pel mateix Aznar.

Però la seva divisa, "sin complejos", es va anar diluint a poc a poc en la vida quotidiana d'un país que, per dues vegades consecutives, va girar l'esquena al PP. Ara torna el PP, de moment a bord de les autonòmiques i municipals, i ho fa amb una força extraordinària. Per esvair una mica la imatge de partit alarmantment corrupte, era convenient moderar i depurar el llenguatge -els fets tenen, al cap i a la fi, el seu propi llenguatge: així, ja només algun mata-setzes de províncies continuava amollant el "sin complejos" com a ostentació de valentia en les idees -per dir-ho que no soni ofensiu.

I ara, contestau aquesta pregunta -és fàcil-: si algú havia de ressuscitar la petulància del cabdillisme aznarista, a la nostra comunitat, qui havia de ser? Exacte, Carlos Delgado. Premi. I per què necessita actuar sense complexos? Per fer un gran parc d'atraccions. Potser el conseller de Medi Ambient hi tendria alguna cosa a dir, ara que vol escurçar distàncies amb el GOB. Però també els economistes -o els comptables- podrien il·lustrar-nos sobre la conveniència o no, sobre la rendibilitat d'aquestes immenses horterades i la seva golafreria de territori: n'hi ha precedents, demanau informació sobre l'aventura zaplanista (amb les caixes valencianes per enmig) de Terra Mítica.

Però, així i tot, qui ens pot garantir que no es durà a terme aquesta barrabassada? Algú, del govern, té control sobre Carlos Delgado? Se'l pot aturar quan es decideix a fer alguna cosa "sin complejos"?
I una darrera pregunta: en aquest context concret, com traduiríeu "sin complejos" a la nostra llengua?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per pa, fa mes de 9 anys

sense manies

Valoració:13menosmas
Per nehemies comabella, fa mes de 9 anys

Mestre Frontera, respondre la vostra darrera pregunta per vós: "Per collons!". Aquesta tropa només sap parlar i actuar testicularment.

Valoració:25menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris