algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

La dreta cercabregues

En l'assumpte de la llengua, veiem que els enemics del català s'emparen en la paraula 'llibertat'. És una llibertat curiosa, ho sabem, ja que només funciona per a ells, ja que per als altres, els que no parlen la llengua majoritària, la llibertat queda immediatament reduïda. Tot s'opera de la manera següent: es diu que el català és una nosa per a la llibertat, i després es comença a reduir aquesta mateixa llibertat que es deia que defensaven. Aquest discurs també juga a d'altres nivells. Així, davant del tema de la immigració. Hem vist, a Catalunya, que els enemics de la immigració intentaven fer passar el seu discurs xenòfob per discurs llibertari. L'argument per oposar-se a la presència d'immigrants s'assentava en la idea que els immigrants són els enemics de la llibertat, tot perquè els musulmans practiquen una religió que, en alguns dels seus aspectes, és poc liberal, ja que implica la subordinació de les dones (cosa absolutament certa). També se'ns diu que els immigrants són enemics de la llibertat perquè són criminals, és a dir, que creen problemes de convivència, o que ens volen conquerir, disposats a fer valer la seva religió i cultura per sobre de la del país d'acollida. Sobre tot això hi ha moltes coses a dir.

En primer lloc: la crítica a les religions és legítima, sana i recomanable. Hem de poder escarnir i criticar les religions, tot perquè això forma part del millor llegat de la tradició il·lustrada. Si estem disposats a criticar els preceptes i ritus de l'Església, hem d'estar disposats a fer el mateix paper davant dels preceptes de l'Islam. Ser crític amb alguns trets d'una religió, però, no implica practicar cap mena de croada salvatge contra cap fet religiós. Tota fe és respectable, sempre que es mogui dins els límits de la llei i del respecte a la dignitat de tothom. Tan crític s'ha de ser amb l'Islam i les seves barroeries, com amb l'Església catòlica i el seu paper vergonyós davant la Llei de la Mort Digna, per exemple.

Ara bé: hi ha -com en l'assumpte de la llengua- molta gent xenòfoba que farà passar el seu discurs xenòfob sota la manta del discurs crític il·lustrat. Així, la difamació contra l'altre intenta emparar-se en la llibertat d'expressió (moda europea des de l'afer Dreyfus). És cert que hi ha un cert esperit inquisitorial d'ultraesquerra que abomina qualsevol crítica a la religió islàmica, i que, lluint un esperit justicier digne de millor causa, persegueix qualsevol que posi en qüestió l'Islam. Però això és un error, una estupidesa que, a més, està afectada per la parcialitat: la gent d'ultraesquerra és radicalment crítica amb el nostre món -la societat liberal capitalista-, però després accepta sense crítica qualsevol tret cultural que vingui de fora.

Davant de tot això, s'ha d'estar molt atent. S'ha d'anar amb compte amb tots els lleons que es posen la pell d'ovelles manses. I s'ha de saber que aquests no només són els de la dreta cercabregues, sinó tots nosaltres si no fem un esforç d'honestedat i autocrítica. Mai som tan civilitzats com ens agradaria. I no hi ha res de més bàrbar que veure bàrbars pertot.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris