algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

El coll de Sant Bernat (1800)

"Els soldats pujaren amb coratge les dificultats de la ruta. Portaven una forta càrrega, puix que es veien obligats a dur bescuit per a molts dies, i amb el bescuit una gran quantitat de cartutxos. Avançaven per senderes escarpades, cantant enmig dels precipicis, somniant la conquesta d'aquella Itàlia després d'haver tastat altres vegades el goig de la victòria, tot pressentint glòries properes. Per al grup més nombrós, que anava a peu, la feixuguesa era menys endurida que per als genets. Aquests, a més d'haver de fer igualment la ruta desmuntats, conduïen el seu cavall per la brida. A les pujades no hi havia gran perill, però a les baixades la sendera estreta els obligava a anar al davant de la seva muntura, i estaven exposats, si l'animal feia un fals moviment, a estimbar-se sense remei. Hi hagué alguns accidents d'aquesta casta, encara que poc nombrosos i es perderen alguns dels cavalls, però gairebé cap genet. El matí, arribaren a un convent que els havia de servir com a refugi i allà tingueren la sorpresa, preparada pel primer cònsol, que reanimà les forces i el bon humor de les tropes. Els religiosos, abans proveïts dels queviures necessaris, havien parat taules i serviren a cada soldat una ració de pa, de vi i de formatge.

Després d'una estona de repòs, reprengueren la marxa i baixaren a Saint-Rémy sense cap entrebanc. Cada dia havia de passar aquell congost una de les divisions de l'exèrcit. Aquesta operació havia de tenir una durada d'uns quants dies, sobretot a causa del material que s'havia de transportar amb cada una de les divisions. Posaren mans a l'obra. Havien de traslladar primer els queviures i les municions. Aquesta part del material era duita dins caixons, sobre les mules. Però altra cosa era l'artilleria. Els fusts dels canons i altres accessoris havien estat desmuntats i també col·locats sobre animals de tir. Però restaven les peces de canó. S'havia pensat tallar pel mig troncs de sapí i sobre d'ells fer-hi relliscar les peces artilleres costa avall, pel barranc...".

Ho contava Adolphe Thiers (1797-1877), historiador, escriptor i home d'Estat. L'episodi ens porta a l'any 1800, quan Bonaparte travessa els Alps amb el seu exèrcit i s'adona de les dificultats que ja en el seu moment hi va tenir Hanníbal. La ruta escollida és la del Grand-Saint-Bernard, a dos mil cinc-cents metres d'altura. En el coll d'aquelles muntanyes, s'hi trobava i s'hi troba el famós hospici dels Bernadins, fundat el 962 per Saint Bernard de Menthon. Aquest hospici fou reconstruït en el segle XVI i restaurat el 1822. Són molts els viatgers que travessen cada any aquest coll i hi troben hostalatge. Fa anys, la revista National Geographic dedicà un amplíssim reportatge al tema. Tornem, però, a Louis Adolphe Thiers, que a l'obra Histoire du Consulat i l'Empire va saber mostrar, segons els crítics, una intel·ligència ampla, lleugera i lúcida, essent els seus principals mèrits el bon estil i la senzillesa descriptiva.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris