algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Només se sent escainar

El panorama polític és esfereïdor. La majoria de la població considera un greu problema la classe política i combrega, a grans trets, amb els principals postulats del moviment d'indignats. En la crítica als polítics no hi ha distincions quirúrgiques entre els de dreta i els d'esquerra; com a molt, cadascú critica més els més allunyats ideològicament, malgrat que no garanteix suport als qui abans considerava propers. No cal dir que aquest desprestigi és el producte ben treballat pels mercaders -que controlen missatges i missatgers-, arrodonit per conductes impròpies que, en nom d'un corporativisme suïcida, no han estat prou radicals a l'hora de separar les pomes podrides del propi paner i comprat amb fruïció per una ciutadania cofoia del seu estrenat estatus de consumidor individual i individualitzat.

Però, per tornar boig a qualsevol espectador neutral, aquest malestar previsiblement oferirà la victòria electoral a la dreta més desacomplexada, talment ja ha passat a Catalunya. Els indignats no poden sentir-se representats pel PSOE, que, com l'esglaó d'enmig, per un costat segueix les ordres dels mercats i per l'altre envia la policia amb porra a la mà per aregar aquells que qüestionen la preeminència dels mercats. A l'Esquerra Unida que a Extremadura aporta arguments als que asseguren que ja no existeixen diferències entre dreta i esquerra, tampoc no se la pot prendre en consideració com a referent dels que no accepten un statu quo de resignació permanent davant dels poders fàctics. Direu que en l'àmbit local hi ha més alternatives, i és vera, però difícilment representaran el contrapés als grans en unes eleccions generals. Ens queda Equo, la nova proposta verda que sembla anar prou a poc a poc per no caure en els paranys que han caigut altres envestits de frissera. Si avaluam els resultats d'organitzacions semblants en altres països europeus, la idea pot tenir un recorregut prou interessant i ocupar l'espai de l'esquerra que ha abandonat la socialdemocràcia per fer d'aconseguidor dels mercats. Però ens falta perspectiva i, sobretot, coneixement sobre les interrelacions i personalismes, que sempre romanen en el fons d'escissions i suposades regeneracions.

O el moviment dels indignats serveix per espavilar una esquerra despistada i acomodatícia -a la qual li han pres la cartera que tan orgullosament duia plena de teoria social- o la dreta arrasarà, com ja passà a les locals i autonòmiques. Els teòrics que viuen còmodament en les seves torres d'ivori poden considerar necessària aquesta dosi de realitat neoliberal per catalitzar la reacció de la nova esquerra. Els que vivim a ras del terra i no ens podem permetre analitzar els temes des de lluny, sabem que cada passa enrere en la defensa del territori, de la progressivitat impositiva, de la igualtat d'oportunitats... és un esglaó més alt que s'ha de pujar altra vegada. I que, a més, no són estadístiques en un llibre d'història sinó noms i llinatges dels que queden marginats en el tiberi neoliberal que se'ns acosta. Com deia la pancarta que López de Uralde lluí a la recepció reial de la Cimera de Copenhague -"els polítics parlen, els líders actuen"-, el temps passa i només se sent escainar.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Remei, fa mes de 9 anys

Deixau-vos de dreta i esquerra, vull que els imposts que pagam a les Illes Balears quedin aquí i s'invertesquin aquí, en assumptes que ens toquin de prop.

Valoració:10menosmas
Per foc i fum, fa mes de 9 anys

la dreta no odïa la nostra cultura. Amb el que no està d'acord és amb la vostra idea del què ha de ser la nostra cultura. Aquestes imposicions feixestes que hem sofert durant el darrer govern del pacte han empipat tant a la gent, en general, que ha estat la causa de la debacle electoral.

Valoració:-7menosmas
Per Tomeu, fa mes de 9 anys

Entre la dreta i l'esquerra, com s'està demostrant ja, existeix almenys una diferència: el concepte de cultura. No puc entendre de cap manera l'autoodi de la dreta mallorquina envers la seva cultura. No entenc com gent culta, amb estudis universitaris, d'entre 40 i 50 anys, puguin tenir la ideologia que tenen. Que estan cecs i sords? Que creuen encara que el fet numèric rebaixa o augmenta la importància d'una cultura? No han llegit en algun llibre d'història que la Florència de Llorenç de Mèdici (que va inventar el Renaixement) eren una mica més de 60.000 habitants? I que l'Atenes de Pericles no arribava als 100.000?

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris