cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
18°

L'herència

És un fet que, com a mínim durant el primer mig any des de l'arribada al poder, els diversos governs autonòmics illencs dediquen més temps a queixar-se de la "difícil herència rebuda" que no a posar en marxa iniciatives pròpies que comencin a plasmar les promeses electorals. Hi ha diferents motius que expliquen aquesta reiterada conducta per part de tots els nous governants: la por d'haver-se ficat en un forat negre financer del qual no en coneixen ni una petita part; les ganes de copejar la ronyonada a l'antic adversari, ara sumit en la depressió postderrota; o simplement voler curar-se en salut davant la societat, no fos cosa que complir allò a què es varen comprometre sigui més complicat del que semblava... Tot plegat són raons comprensibles des d'un punt de vista tècnic, però que els ciutadans només veuen com a excuses de mal pagador.

Perquè la veritat és que a final d'enguany la decepció social -si es produeix- no distingirà entre la responsabilitat d'uns i altres a l'hora de manifestar-se, ni es frenarà per moltes explicacions que es donin sobre la precària salut dels comptes públics. Els aturats del gener de 2012 giraran la vista cap al president Bauzá a l'hora d'exigir responsabilitats, no cap a un Francesc Antic confortablement hibernat al Senat. Les queixes, la mobilització, les acusacions -si n'hi ha- es dirigiran a l'actual inquilí del Consolat de la Mar i de res no serviran els estats de comptes, les auditories d'infart i les acusacions al Pacte de mala gestió. La misèria i la grandesa del poder tenen aquestes servituds: no entenen de lògica, sinó d'esperança, i la gent té la memòria molt feble.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris