algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Turisme i cultura

Ahir, l'amic Llorenç Capellà, en aquest diari, criticava durament els plans de l'actual Govern, que vol que "la cultura serveixi els interessos turístics". I jo, que no estic totalment en contra de l'aprofitament econòmic dels béns culturals, voldria matisar una mica l'opinió del mestre. Fonamentalment, crec que carregar les culpes en el PP o en molts de comportaments individuals no permet arribar a l'arrel del problema. D'ençà dels estudis dels anys 60 del segle XX provocats pels processos de descolonització, és una veritat inqüestionada en sociologia que el pitjor dels mals de la colonització no és la depredació econòmica que la sol acompanyar, sinó la destrucció de les textures socials i dels mecanismes que permeten a qualsevol poble una evolució natural i saludable (una modernització) segons regles conegudes. La bona gent del PSM sol ignorar aquesta norma quan troben irracional (i criticable) el comportament electoral dels mallorquins. I no, els mallorquins no s'equivoquen, no s'equivoquen mai perquè no es poden equivocar: el seu vot ve en gran part determinat per la pressió de l'autoritat competent dels darrers 300 anys, que no són pocs. Paradoxalment, acusar els mallorquins de comportament irracional, ignorar la pressió desculturadora de la metròpoli, és una prova fefaent d'haver sucumbit a aquesta pressió.

Tornem, però, a la cultura popular. Hi ha divergències importants entre aquells que es dediquen a analitzar-la i a fer-hi recomanacions. Alguns, com Biel Majoral (i entenc que Llorenç Capellà), opinen que, davant l'allau desnaturalitzadora, no queda més remei que la introspecció i el tancament: si l'arròs brut que es faci en el futur s'ha de fer en castellà, amb la befa, a més, de no traduir-lo a arroz sucio, val més que n'amaguem la recepta. Si la nostra cultura ha de morir, que ho faci amb dignitat. Segons aquest criteri, per exemple, la declaració de Patrimoni de la Humanitat del cant de la Sibil·la seria un afer que ens perjudica. Aquesta posició, indubtablement coherent i respectable, té un inconvenient: molt poca gent vol admetre la desaparició de la seva cultura, ni que sigui amb dignitat. L'actitud que s'imposa és la de molts de militants o votants del PP o del PSOE que, com Francesc Antich, troben que fer gloses en mallorquí és compatible amb la participació en el projecte que Espanya ens té assignat, i fer veure que durant els darrers 300 anys plovia, no era que ens compixaven. Naturalment, els optimistes sempre tenen més adeptes que els pessimistes. I, mentre, el poble ha de sobreviure.

La supervivència sempre té la mateixa base: vendre allò que hom té. I la venda pot anar des de la transacció digna fins a la prostitució.

Vaig ser a Menorca, a les festes d'un poblet de prop de Maó, i us puc assegurar que vaig pensar que un poble que es mobilitza com ho fan els menorquins amb els jaleos no pot morir. I també us puc assegurar que els bars i els restaurants feren molt de calaix. Diners i dignitat són ben compatibles. Tant com el turisme i la cultura popular.

També vaig ser a Iquitos, a l'Amazònia peruana, i vaig visitar un poblet primitiu d'indis, que ens reberen a la vorera del riu despullats de cintura en amunt. Ens ballaren danses tradicionals. L'antic batle d'Iquitos, que ens acompanyava, ens explicà que aquells indis no eren ni tan sols d'allà, sinó de Veneçuela, molts de quilòmetres riu amunt. Els productors de cautxú els havien contractat en l'època daurada d'aquest element, i després, sense feina, havien tornat a la selva i a la vida tradicional. Quan els turistes com nosaltres els deixaven, m'explicà un cooperant que els coneixia, se'n solien tornar selva endins a posar-se les camisetes del Barça o del Che i a jugar un partit de futbol. No venien toreros com a souvenirs, i se'n fotien dels turistes, cosa que donava dignitat al seu negoci.

No sé quin grau de dignitat aconseguirem amb la política turisticocultural del PP, però si no començam per ser els primers a apreciar el nostre patrimoni, inclòs Tomeu Penya, difícilment vendrem bé les síndries de Vilafranca.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xesca, fa mes de 9 anys

Gràcies, Joan.

Valoració:0menosmas
Per Joan Mir, fa mes de 9 anys

Xesca, jo no ho hauria explicat millor. Joan Mir

Valoració:0menosmas
Per Xesca, fa mes de 9 anys

Macià, Catalunya ha tengut una Renaixença cultural durant el segle XIX, directament vinculada a una industrialització (modernització econòmica) que va generar una classe social burgesa amb poder adquisitiu. Aquesta burgesia industrial va recuperar, en part per les idees romàniques de l'Europa del moment, la consciència de nació. Començaren ells i després s'estengué a la resta de la societat.
Aquí, aleshores, continuaven amb una economia bàsicament agraria i una societat encara feudalitzant. Ens enriquirem cent anys més tard o més, d'un dia per l'altre, amb la indústria turísitca. El nouriquisme va fer que, sense cultura ni documentació, valoràssim els béns materials.
Podem sortir d'això, però ho hem tengut més complicat i encara l'hi tenim.

Valoració:7menosmas
Per Macià, fa mes de 9 anys

És ben cer t que "el comportament electoral dels mallorquins [...] ve en gran part determinat per la pressió de l'autoritat competent dels darrers 300 anys", però qualcú hauria d'explicar per què aquests mateixos 300 anys no han afectat de la mateixa manera Catalunya, amb un comportament electoral ben diferent.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris