algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
12°

Bélmez, quaranta anys

Record que durant un viatge en cotxe d'Alcúdia a Palma, de quan els viatges en cotxe d'Alcúdia a Palma duraven una hora, la ràdio va parlar interminablement del misteri de les cares de Bélmez. Els ectoplasmes tardofranquistes de Jaén, que algú ha qualificat com el fenomen paranormal més important del segle XX, havien fet la seva aparició estel·lar al terra de la cuina de María Gómez l'agost de 1971. L'emissió radiofònica devia ser del mateix any o del següent, de manera que puc situar prou bé l'escena a la meva biografia: jo era un impressionable infant de vuit o nou anys. Al record que tinc d'aquell viatge no hi puc destriar frases, ni tan sols paraules, però me'n queda l'atmosfera de tenebra que creaven les veus que simulaven el to d'un enviat especial al regne dels morts i la musiqueta efectista adequada a l'ocasió. I em queda el record d'anar a dormir amb la por enganxada al cos, dels ulls oberts en la fosca, de les paraules tranquil·litzadores de ma mare l'endemà al matí.

Aquest estiu, el quarantè aniversari dels gargots d'ultratomba, permetrà repassar l'episodi d'aquell 1971 i tots el que han vingut després. Podrem recordar la commoció inicial, les denúncies del mètode usat per al frau, les actes notarials que donaven fe de la procedència ultraterrenal dels rostres, els investigadors que hi varen pelegrinar casset en mà per enregistrar les inevitables psicofonies, les explicacions que invocaven ànimes insatisfetes i cementiris remoguts, la increïble i pintoresca història de l'ajuntament involucrat en l'aparició de morts per promoure el turisme paranormal... Tant Berlanga com Fellini han rodat escenes inoblidables sobre l'espectacle circense del miracle, i el seu mestratge resultaria ideal per fer la pel·lícula de Bélmez.

Hi ha algunes entitats, noblement lliurades a la causa de la deessa Raó, com el Círculo Escéptico, que han arreplegat dades per documentar l'engany. Si visitau la seva pàgina d'Internet podreu aprendre que la primera aparició la podria explicar la pareidolia, aquell efecte que ens fa percebre formes i objectes coneguts a les taques d'unes estovalles, i que les cares posteriors, ja en fase d'estafa sense complexos, es pintaven amb nitrat i clorur de plata, cosa que permetia la lenta aparició del rostre al contacte amb la claror. La feina del Círculo Escéptico és lloable, i té un valor pedagògic, però resulta innecessària per als que sabem que els morts són de natural més aviat assossegat i que les ganes d'esfereir el proïsme provenen sempre dels vivents.

Als que ens situam uns anys per sobre o per davall de la cinquantena, la cosa ens va agafar en l'edat més vulnerable. ¿Qui ens rescabalarà per les hores de pànic? Mai no he sabut si aquestes històries les difonen els perversos, els que en volen treure profit o els ignorants, i supòs que la cosa va repartida, però, sigui quina sigui la motivació, segur que hi ha persones a qui podríem demanar responsabilitats i compensació. Ara que no hi ha perjudicat que no interposi una querella, i que no hi ha col·lectiu de damnificats que no formi una associació per la justa defensa dels seus drets, ¿no seria hora, aprofitant l'aniversari, que formàssim l'Associació d'Aterrits per les Cares de Bélmez i que anàssim cercant un bon equip d'advocats? D'entrada, sembla que la cosa té poc futur, però de més verdes n'han madurades.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Rafel, fa mes de 9 anys

Podríem crear, també, una societat d'aterrits per la incompetència dels polítics, per la impunitat dels bankers, per la constant pèrdua de poder adquisitiu i per la pèrdua de drets socials que costaren anys i anys aconseguir. Si pens amb tot això, les cares de Bélmez em fan rialles.

Valoració:3menosmas
Per Cocou., fa mes de 9 anys

Sr. Lleuger: I vosté no disfrutava de tenir por? Nosaltres, tots els nins que coneixia, si. I la cercavem anant a emprenyar a un veinat perquè ens encalcés i mentre en tupava un, els altres reiem ...de por i nirvis. I dins la classe igual. Emprenyar el professor perquè repartís llenya. I les rondaies de por i de "sang i fetge", que eran moltes, ens agradaven nés que les de riure.
Jo faria una associació d'agraïment als que ens feren passar aquella sana, trepidant i inoblidable por.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris