algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

El geni irascible (1606)

Havia nascut a Caravaggio, nom que adoptà com a artista, encara que el seu veritable apel·latiu era Michelangelo Merisi. Son pare era magister de Francesco Sforza i, per tant, comptava amb les influències d'importants famílies de la Llombardia. Michelangelo va aprendre, a l'obrador de Simone Peterzano de Milà, la tècnica pictòrica i les tendències del moment. Això era entre 1584 i 1591. Però fou a Roma on el jove artista cercaria els èxits. Entre el seu protector, monsenyor Pucci, i el seu marxant Valentino aconsegueix esser conegut entre els amics de l'art. Un altre personatge clau en la seva trajectòria és el cardenal Del Monte, representant del Gran Duc de Mèdicis a Roma. Això li obre les portes a importants treballs per al Vaticà i les esglésies de la Ciutat Eterna. Però Caravaggio és un jove alegre, amic de la bauxa, afeccionat a la vida nocturna. La Roma papal és en aquell temps el lloc on hi ha més prostíbuls de tot Europa i alhora més tavernes i cases de joc, de manera que el pintor treballa de dia i va de gresques i xerinoles al llarg de les nits.

Sembla que els cardenals havien rebutjat alguns dels seus llenços. El que representava la mort de la Verge Maria no fou acceptada pels monjos carmelites de Santa Maria della Scala, ja que l'artista havia emprat de model una prostituta més o menys coneguda en els barris baixos d'aquella urbs. Tampoc agradà el quadre que du per títol Amor victoriós i que retrata un adolescent nu que identifiquen amb un homosexual prostituït. Enfurismat, Caravaggio trenca els seus vincles amb el Papat i, com diu un historiador, s'endinsa en la nit romana. Allà, segons sembla, matà un policia i fou empresonat a Tor di Nona. Els seus amics de bauxa li prepararen la fuita i, ja fora del presidi, s'amagà, proscrit, entre d'altres criminals. Entre gerres d'aiguardent, alcoves de meretrius i jocs de fortuna passà una llarga temporada abans de cometre el seu segon assassinat. Aquest va tenir lloc en el decurs d'una brega amb un tal Ranuccio Tommasoni da Terni mentre jugava a la pallacorda i havent acusat de fer trampes el seu company.

A començaments de juny, les autoritats romanes anunciaven la comdemna a mort de Michelangelo Merisi. Cap dels seus amics el pogué ajudar. El cardenal Del Monte estava malalt i el príncep Colonna era de viatge, de manera que Caravaggio va fugir a la desesperada. L'estiu del 1606 era en el feu del Colonna, en el Laci, i allà l'amagaren, la qual cosa no li va impedir de pintar, per encàrrec d'un dels seus protectors, Ottavio Costa, El Sopar d'Emaús. Aquell mateix any s'instal·la a Nàpols, on treballa de valent per a famílies com els Caraffa. Però els seus enemics li seguien la pista i de Nàpols es dirigí a Malta. D'allà fou expulsat i anà novament a Nàpols i després a Sicília. El 1610 era detingut quan desembarcava a Porto Ercole. Aconsegueix l'evasió una vegada més, però el 1610, quan el Papa és a punt d'indultar-lo, el troben mort en estranyes circumstàncies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris