nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Ballester, Alexandre

Que les Illes Balears, amb la recent mort de n'Alexandre Ballester, han perdut un dels seus grans homes de lletra crec que és un fet que ha quedat prou glossat als mitjans de comunicació que han prestat una mica d'atenció a aquest mai desitjat traspàs. Ni som crític literari ni he llegit gaire sobre el tema i, per tant, no voldria amb aquesta humil columna centrar l'atenció tant en l'obra literària concreta d'aquest homenot com en la seva figura humana i la seva actitud vital. Perquè n'Alenxandre era, sens dubte, un lletraferit, és a dir, un amant de conrear les lletres, però era molt més que això. Innegablement, era també un intel·lectual, és a dir, una persona amb capacitat de pensar la realitat social i cultural i d'influir críticament en l'opinió pública. I d'això darrer en són bona mostra els articles que escrivia periòdicament en aquestes mateixes pàgines de dBalears. Sobretot, però, a mi personalment em resulten destacables dues vessants de la seva personalitat: la vitalista i la de pobler. Dues vessants vinculades i relaciones una amb l'altra.

La vitalista, perquè crec que n'Alexandre, tot i ser un lletraferit i un intel·lectual, no era una persona inaccessible ni un pedant. Molt sovint, associam un cert nivell de saviesa i pensament amb persones distants de la seva societat o que transmeten la impressió de superioritat perquè tenen coneixements molt superiors als de la resta. Pens que, en absolut, aquesta era la sensació que transmetia n'Alexandre, tot i ser evident que l'envoltava una aurèola del respecte que desprenen les persones dotades mentalment d'una força superior. La seva bonhomia, el seu humor, la seva alegria eren elements constitutius de la seva personalitat, uns elements que el feien pròxim i entranyable. La de pobler, perquè crec que n'Alexandre, tot i sentir-se profundament i radicalment mallorquí, balear, català o el que en vulgueu dir, per damunt de tot se sentia pobler i d'aquí en derivava les altres identitats.
Ser cronista oficial d'una vila durant molts d'anys ja implica un amor i una identificació evidents; ara bé, el nostre protagonista anava molt més enllà: alenava i transmetia una militància poblera de pedra picada i farcida d'una convicció/estimació de la qual va més que necessitat aquest poble enmig de la mar que anomenam Mallorca o Balears. Ja sabeu que un dels llocs comuns del mallorquinisme és allò de fer país, i n'Alexandre en va fer molt, de país; i ho va fer no només escrivint i conferenciant, sinó també fent poble, si se'm permet la diferenciació una mica forçada.

Una anècdota per concloure. Record una trobada amb n'Alexandre en la qual, a manera de provocació o no, amb uns amics pollencins, va sostenir que gran part, per no dir tot, el coratge del mític Joan Mas que cada any, a principi d'agost, surt victoriós en el seu combat amb els moros provenia del seu origen pobler, de la seva sang poblera. Un plantejament que diu molt sobre la manera de ser d'aquest home de teatre que pens que ha deixat una petjada col·lectiva inesborrable.

En definitiva, perdem un referent. El que passa és que no el perdem del tot perquè, com se sol dir i és ben cert, la seva obra i el seu record sempre hi seran. Supòs que és inevitable que en ocasions com aquesta un no es deixi de pegar tocs pel cap de no haver aprofitat més el temps per conversar amb ell i aprendre del mestre i de la persona. En tot cas, personalment, és un privilegi haver compartit una mica del seu temps i, col·lectivament, és un luxe haver comptat amb aquest torrent d'empenta i cultura.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per un poblé, fa mes de 9 anys

Gràcies Pep, l´has definiti amb molt cura, "un poblé´" amb el que suposa, amb estimació a la terra, als poblés, ell volia veure poblés pel carrer, un "vitalista" , i sobre tot un torrent m d´empenta. Saps que sempre ets bén rebut, mai te podrem agraïr el que fás, T´ha arriba-t l´hora de fer coses al poble, política i personalment. Moltes gràcies,

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris