cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

El bisbe de Bruce Marshall (1971)

"I vostè està segur que el catolicisme espanyol és, en la seva major part, només un obscur tradicionalisme? Si els catòlics haguessin estat cristians i no obscurantistes, socialment miops, mai no hi hagués hagut una guerra civil. Això no vol dir que jo sigui antifranquista, monsenyor, només anti-prejudici. Incapaç de creure que totes les virtuts practicades per un jueu són crims i que tots els crims comesos pels catòlics són virtuts. Cregui'm. Jo puc sentir odi per les distorsions de l'esquerra tant com vostè, però això ni m'ha d'impedir veure que la dreta ha volgut amagar també les seves malifetes. Chesterton tenia raó quan va dir que el gran defecte de la cristiandat era perquè encara no s'havia posat encara en pràctica. Mai no hauria existit el comunisme si els cristians haguessin volgut viure i actuar com a veritables cristians. Aquesta era la queixa de Tolstoi a Yasnaya Polyana: el que només deu mil persones en tota Rússia semblaven interessar-se en el fet que la Santa Rússia era qualsevol cosa menys santa. I no crec que ni tan sols 5 mil persones a l'Espanya anterior a Franco entenguessin, o els importàs, el que un catolicisme que basava el seu títol en tals tradicions trasnuïtades i no en els evangelis, era superstició i no cristianisme...".

Interessant fragment d'un diàleg mantingut amb un vicari general i un bisbe, que no dubtarà en dir al seu subordinat que parla com un autèntic Luter. Les paraules ací dalt esmentades corresponena la novel·la de Bruce Marshall The Bishop, el bisbe, amb bon humor i diferents personatges, l'autor obliga a reflexionar sobre aquesta cultura juevocristiana que ha estat la base ideològica per molts segles del món occidental. Diu el novel·lista que aquesta novel·la intenta retratar l'actual angoixa que pateix l'Església catòlica i ens dóna els tres punts clau de la crisi que el catolicisme ja travessava quan es va redactar la novel·la: Vaticà II, Humana Vitae i Celibat. Els protagonistes de la narració, el bisbe Bede Jenkins, es mou com un pastor d'ànimes en contínua lluita per mantenir unit el seu ramat enmig de la confusió provocada per les interpretacions particulars dels ensenyaments del concili.

El seu interlocutor és Basil Powell, vicari general de la diòcesi, la qual vocació vacil·la davant la barrera del celibat eclesiàstic i altres posicions vaticanes inamovibles. Agosarada, clara com l'aigua, la trama novel·lesca ha de discórrer per molts de punts que molta gent pensa en silenci i no s'atraveix a discutir. Monges i capellans passegen els seus dubtes i el bisbe ho sap.

El símptoma greu de la manca de vocacions posa la realitat sobre la taula, però són molts els que es tapen els ulls per a no veure'l. La nau de Sant Pere navega encara i ho fa com sempre, a la vela, sense admetre un motor a popa. La qüestió, però, no és la barca, sinó la tripulació que de cada dia apareix més minvada. Tot això i molt més, en una entretinguda novel·la, ens explica The Bishop, publicada fa ara quaranta anys.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris