cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
23°

El dubte

El dubte va ser fa un parell d'anys el títol d'una pel·lícula dirigida per John Patrick Shanley i interpretada en els principals papers per Meryl Streep i Philip Seymour Hofman i que, per la temàtica, les conclusions a què em va fer arribar, em va impactar de veritat. Un títol ben aconsellable. Anava d'una església catòlica del Bronx amb, escola per a infants inclosa, on una monja, na Meryl, creu veure coses rares, sospitoses en la conducta d'un capellà, el Philip, amb un escolanet de color. La calentor reescalfada de la monja granada i la d'una altrade més joveneta fan veure bellumes on no n'hi ha, els fan imaginar una relació pecaminosa inexistent entre el clergue i l'escolanet. I en xerren entre elles i graten i grufen i masteguen fesols, fins que la xerradissa arriba a les orelles del subjecte i a les de la mare de l'infant. I aquí ve després quan el Seymour s'hi encara i els en diu quatre de fresques.

Sobretot record que els enverga una frase per a recordar, més o menys: "Si un dia de vent agafau un coixí de plomes i el xapau per la meitat, hi haurà plomes pertot arreu i, encara que després us en penedigueu, podreu recollir moltes de plomes, però mai per mai les podreu arreplegar totes".

Els feia avinent, els tirava en cara, a les monges, que el xerrim, la calúmnia, la mentida intencionada o sols imprudent i si passa, passa, malgrat que algun dia es pugui demostrar la seva falsedat, sempre queda sembrat dins la ment de qualcú el dubte malaltís de la possibilitat que qualque cosa de veritat hi podia haver, quan tanta gent en parlava.

M'ha revingut tot això plegat quan he llegit aquí, al nostre diari de data del proper passat dia 1 d'aquest juliol: "El PP insinua un cas de corrupció als dinamitzadors lingüístics de Cort/ El portaveu de l'Ajuntament de Palma, Julio Martínez, insinuà ahir l'existència d'un cas de corrupció al Servei de Dinamitzadors Lingüístics". Adverteix, el senyor Julio aqueix que ha sabut l'enorme putrefacció política que: "Molts d'ells han anat a les llistes del PSM a les darreres eleccions". Més: "El PSM ja no pot donar lliçons de res amb el que s'ha descobert". Aclareix el diari que "cap dels dos (Julio Martínez, portaveu, i Fernando Gilet, Tinent de Batle de Cultura i Esports) no aportà proves d'indici de delicte. Tampoc no saberen especificar quants de dinamitzadors lingüístics (10 en total, dels quals 7 ja no fan feina) haurien pres part de candidatures del PSM". Però jas, au, aquí queda l'evacuació pestilent. I ensuma si et ve de gust.

De tota manera, l'Antoni Verger li advertí que anàs alerta si hi volia anar que: "No continuïn per aquest camí o serem nosaltres els que anem a la Fiscalia. Després de qualificar de calúmnies i falsedats les insinuacions de Julio Martínez i Fernando Gilet, Verger explicà que tot és un doi perquè els dinamitzadors lingüístics no es contractaren directament per Cort, sinó que ho feia una empresa adjudicatària. I evidentment no tenien cap directriu política a l'hora de fer contractacions./ En tot cas, matisà Verger, si hi ha militants del PSM entre els dinamitzadors lingüístics és perquè les nostres bases són les més compromeses amb el català i és normal que els faci ganes fer feina en la seva promoció".

Però tot plegat és ben igual, el coixí de plomes ja ha estat esventrat i bufava el vent dels mitjans de comunicació afins al PP que qui més qui manco ha ventilat fort per esbargir plomes pertot arreu. Ara mateix, malgrat que Martínez i Gilet demanassin disculpes, que no ho faran, no és el seu estil, no les arreplegaran a totes, les plomes de la maledicència intencionada, la diarrea verbal. Ni ganes, vaja.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris