algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Una altra passa endavant en el reconeixement d'un valor

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, en la seva col·lecció Retrats -patrocinada per Cedro i la Institució de les Lletres Catalanes-, acaba de publicar el que fa vint-i-dos amb la personalitat i l'obra d'Andreu Vidal, un petit llibre de butxaca quant al continent però un gran recull de textos i de informació quant al seu contingut. De fet, em sembla impossible exagerar la seva contribució a la presa de consciència col·lectiva de la importància d'obra i autor a la qual assistim. No sols inclou els valuosos treballs crítics de Josep M. Sala-Valldaura i de Víctor Sunyol, així com l'imprescindible testimoni de Karen Andrea Müller sobre la traducció conjunt dels Poemes de Paul Celan (Empúries, 2000), sinó igualment una interessant Antologia inversa de l'obra del poeta que inclou tres textos dels seus tres primers llibres -Exercicis de despoblació (1978), Aixal Híctic (1977) i Xicraini. Nit de portes cremades (1977)- que ell no va voler considerar més que com a exercicis de formació, amb un criteri potser massa rigorós segons Àngel Terrón, el seu gran amic i company de feina editorial a Blanc d'ou i Tafal, i la veritat és que un poema com L'home de Kont sembla un excel·lent argument a favor de la postura de Terrón.

Cal destacar també la presentació de Miquel Bezares, el text densíssim de Margalida Pons, el treball Caminar amb Andreu Vidal d'Àngel Terrón, un senyor poema de Blanca Llum Vidal, i una oportuna bibliografia.

Tot plegat, totes aquestes aportacions han de fer-nos pensar en el bon moment que la recepció de l'obra d'Andreu Vidal està experimentant entre nosaltres, dins tot l'espai de la nostra llengua. La qual cosa és més de valorar tenint en compte com es produeix l'escriptura vidaliana, "més amb la fredor de la intel·ligència critica" -com assenyala Sala-Valldaura en el seu treball-, "fins i tot cruel o no gaire compassiva, que no pas amb l'emotivitat dels sentiments que afavoreixen l'empatia, l'acceptació de la feblesa". En definitiva, com també subratlla Sala-Valldaura, hem d'esser ben conscients que ens trobam davant "una obra ben aliena a les preocupacions i les tradicions habituals de la nostra poesia". Perquè "de la mateixa manera que els expressionistes alemanys, Vidal tendeix a invertir les creences heretades, mira de capgirar les coses per a agafar-les per les arrels, cerca la fredor del material poètic, es declara asocial o se'n sent".

Víctor Sunyol, per la seva banda, insisteix en el fet que per a Andreu Vidal fer examen de consciència no és altra cosa que una necròpsia, realitzar una dissecció en una circumstància d'allò més sòrdida. Perquè -crec que podem dir-ho-, malgrat no hagi emprat mai el topònim, Andreu Vidal sempre s'ha sentit un del tot inconformista habitant d'una feréstega Cavorques gens lluminosa.

Tanmateix, acorralat per la fosca, ens ha deixat una obra que bé mereix un respecte, en la qual grans foscors minerals van acompanyades de lluminositats metàl·liques que volen esdevenir cada vegada més esmolades i convertir-se en el fil o el tall d'un ganivet o d'una ganiveta. Un llibre impagable, aquest retrat de l'AELC.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris